oh, Mort!

Un relat de: universbrillant
Ja és fosc, i la mort ens persegueix. Com una tortura lenta i punyent. Et recorda’m llunyana, però ets més a prop del que pensa’m. A l’habitació on dorms, als carrers de Ciutat que camines, al bell jardí de casa, dins les profunditats del mar, al cel clar, la mort hi habita. I tu no la vols veure, no la vols sentir, et repugna, et fa por.

Jo he triat la mort més temuda de totes. Morir d’amor, estimant qui no t’estima, respirant per qui no t’inspira, recitant per qui no et llegeix. Aquesta mort que et crema l’ànima, et treu el suc, et mossega les entranyes. I ja no hi pots fer res. L’encanteri t’ha posseït. Ja no pots sortir de les tenebres, el teu cor ja no et pertany. L’has entregat a qui no et mira, a qui no necessita el teu alè, a qui els teus llavis no anhela. Has donat el teu tros de vida a qui et donarà la Mort.

A l’Amor, no t’hi entreguis si no et crida, o estàs mort.

Comentaris

  • La mort...[Ofensiu]
    AVERROIS | 29-11-2014 | Valoració: 10

    ...no ens ha de espantar, en el fons ella fa la seva feina, ni per odi, ni per venjança. L'amor ja és una altra cosa, és una cremor que surt del fons de l'ànima i que no pots aturar. No ser correspost en l'amor pot ser la tortura pitjor d'aquest món.
    Molt bon relat.
    Una abraçada.

  • La mort d'amor mort[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2014 | Valoració: 10

    L'amor que sembla amor i no ho és, però que pot matar d'amor a qui ho pateix. És com una malaltia. tots hi caiem, pero. I hem de saber sobreposar-nos. Un relat que fa posar la pell de gallina, que fa pensar i entendre algunes reaccions malaltisses. congelat de por et dono una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: