l'estrella de l'amor

Aquesta nit he sortit al jardí a contemplar les estrelles. No sé si és la lluna, ni si és aquesta foscor. No sé si és el dia, ni si és el record. Però avui et sento proper, encara que la distància ens hagi separat.

Si poguessis estar al meu costat, abraçat a mi, jo amb el cap sobre el teu cor escoltant cada batec, cada so. I tu acariciant el meu pèl rebel i suau i obscur com els teus ulls. Com si mai ens haguéssim estimat, faríem l’amor i al dia següent el meu llit estaria buit. Hauria estat una bonica nit. Però si mai ens haguéssim estimat ara no desitjaria tenir-te al meu costat.

Tinc cicatrius sobre el pit d’estimar-te, tinc abismes dins meu d’oblidar-te. Per molt que ho intenti no et trec del cap. Ni del cor. Sovint una cançó, una olor, o un simple gest em recorda a tu, als teus peus freds, a les teves mans calentes. I sovint et penso, i et recordo innocent sobre el meu llit, amb un calcetí perdut sota els llençols, i el somriure de bon matí. L’olor a cafè de matinada i als vespres a perfum, aquell que encara perdura dins el meu olfacte. La salabror de les teves llàgrimes quan te les besava.

Res s’ha perdut, amor. La meva ànima et pertany, des del primer moment i fins als darrer sospir. Et vaig prometre un per sempre, i mai ho retiraré. Viuré esperant-te perquè sé que tornaràs. Tal vegada ara no, però algun dia també la soledat t’abraçarà i voldràs trobar els meus braços. Per molt que em demanin sempre diré que només he estimat a un home en aquesta vida. Els dies passen pesants sense tu, fantasmes del teu record. He besat altres homes, he cuinat el meu millor plat per ells (aquell que et vaig fer la nit de Nadal), m’han regalat caixes plenes de bombons, m’he deixat adorar, però no he tornat a estimar com ho vaig fer amb tu.

I si la vida no ens torna l’amor, que se’l quedin les estrelles. Sempre he cregut que cada estrella del cel és un amor perdut a la terra. I sempre creuré que quan una estrella mor, l’amor retorna al terra. I t’atrapa, et captura la seva llum, quedes presoner d’ella. Per sempre.

La nit que ens vàrem conèixer varem veure caure una estrella fugaç del cel.