Cercador
No encara
Un relat de: magaloNo encara, no pot ser encara
el viatge amb cap retorn.
“No serà res!”, això et deies
i així eclipsaves els mals.
El cor poruc no volia
saber del dolor del cos,
tu en canvi amb la por ballaves
al compàs dels seus batecs,
I els ulls ben ferms no cedien
a l’amenaça del plor.
No encara, no pot ser encara!
doncs al mirar-te al mirall
veies la pell poc caduca
per reunir-la amb la foscor;
els ulls vessant tot de vida,
les mans ben plenes de plans
i una pila de somriures
en fila a punt per sortir.
No encara, no pot ser encara.
Ara sabem que l’amor
i l’afecte que et sobrava
no van emprendre amb tu el viatge
perquè ens els vas deixar aquí.
Comentaris
-
Consol[Ofensiu]Atlantis | 05-09-2013
L’entenc com un poema d’acomiadament d’algú que no se’n volia anar i al final ha deixat la seva tendresa i el seu amor. He passat per alguna cosa semblant aquest estiu i així m’ha arribat el teu poema, com un consol.
Una abraçada
-
quin llegat més guapo![Ofensiu]Biel Kramt | 31-08-2013
amor i afecte, quin llegat més guapo!
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116827 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com