No, 2ª part

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

No ets cap pedra preciosa que ha d'esser polida.
No ets cap foquet de nou únic i especial, ets com la o el vianant amb la o el que algun cop t'has creuat, la mateixa materia orgànica prenatural que es va fonent.

Hi ha un definició més adient pels que som la generació nascuda als anys 80.
La mateixa merda tenora i acrobàtica d'aquest món.

Hem crescut amb la mestra televisió, que ens prometia que seriem grans actors, o estreles de la música, però no ho som i això fa que estigam ben empipats.
Com material escolar el preservatiu, sabateta de vidre esberlat del segle XXI.

Com descarregar tant cabreig, com desenpallegar-se?
No és decepció, decepció és quan algú no et dona el que et promet o per culpa de les teves accions perds algú, això és decepció, però el que nosaltres hem de suportar és altre mot.

El sabeu, doncs repetiu-lo.

No el sabeu.És LLUITA.

Comentaris

  • Pessimitsa[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Tot i que l'estil és colpidor i itens, mostra una mica d epatetisme per l'existència, i més avait deseperació, apatia per la vida humana.Fort cani de registre.