Nits en blanc

Un relat de: Emelkin

Els mots apaguen les teves nines,
que s'amaguen entre les metàfores.
A la paret, un rellotge veu com les agulles
Es queden sense tinta
i deixen totes les hores
en blanc

T'envaeixen els records,
Els núvols de la seva pluja
S'atrinxeren al coixí.
I la nit oculta les seves fuites
-Ningú sabrà mai el que desprenen en tu-
amb aquarel·les d'ombres
cansades.

Llegeixes i et persegueixen
antics mots
entre les cendres
d'antigues llàgrimes.
Te n'adones que ja no pertanys
a cap ordre temporal
i sures dins la bombolla
de pell de diamant.

Les teves nines amaguen els mots
que s'apaguen entre les metàfores.
A la paret, es perden les sanefes de records
que es queden sense tinta
i deixen totes les nits,
en blanc.

Comentaris

  • El mateix titol [Ofensiu]
    Esquerrana | 12-02-2008

    Eiii...hem triat el mateix titol però diferents paraules.....el meu relat és més planer sens dubte!!! M'agrada com jugues amb els mots.....
    em trec el barret ...si senyor!!!

  • holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 09-01-2007 | Valoració: 10

    bon any GVN !!!!!!!!!!!!!

    "A la paret, un rellotge veu com les agulles
    Es queden sense tinta
    i deixen totes les hores
    en blanc"


    Què sol et sents quan les hores són blanques... com burxa la soledat en les ferides encara obertes... com fereixen els records que omplen de llum i foscor la cambra buida...
    Un poema ple d'enyor, melancolia, soledat... un bon poema, o almenys a mi m'ho ha semblat. M'agrada la teva manera d'escriure, els mots que empres i les estructures serpentejants. Només un petit consell (que poc a poc corregeixes tu mateix): intenta no fer servir sempre les mateixes paraules, només unes poques que et facin característic però les suficients per no 'avorrir'.

    petonets!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: