Nit sorprenent

Un relat de: Mercè Bellfort

NIT SORPRENENT



Van decidir fer nit en una petita cala. L´únic veler que hi havia era el seu. Davant d´ells,en un petit turó, una vella torre amb un sol llum intermitent: el del far.Darrere d´ells l´extensió del mar.
Estaven cansats i es posaren a dormir tan bon punt van deixar el vaixell fondejat. Normalment acostumaven a sopar tot observant la lluna i els estels, brillant en plena nit, o gaudint del suau murmuri de les ones que els bressolava com infants, però aquesta vegada no va ser així.
En Cristian, l´home del far, n´estava tip que la gent envaís aquell espai que, erròniament, se l´havia fet massa seu.
La solitud l´havia tornat esquerp i agressiu. Les bones maneres d´abans havien desaparegut del tot. Des que la seva dona el va plantar - malgrat el paradís que tenia al seu voltant i els anys viscuts feliçment en comú-, ja no era el mateix.
Va pujar al petit bot i va remar fins arribar al vaixell. Aquesta vegada els "intrusos" les passarien magres.
En Cristian tenia una corda a les mans. Volia fer-ne un mal ús. Quan va posar els peus a coberta va topar amb un estri mal col·locat que ocasionà un soroll inesperat.
En la foscor de la nit uns ulls s´obriren de cop. El cos es va incorporar en mig segon. Era la Marleny que ,des que va ser mare, sempre tenia una antena posada. Encengué la llanterna, pujà els graons i enfocà ràpidament en Cristian que s´havia quedat palplantat en un racó de la popa.
-Home, què fas aquí? Ja sé que havíem d´haver pujat a saludar-te, però et volíem donar una sorpresa amb el nostre vaixell nou de trinca. Que potser no hem fondejat bé que véns amb una corda?
En Cristian la va deixar caure dissimuladament. El seu rostre va canviar en un tres i no res. Senzillament, no s´esperava la visita de la seva germana i la seva família. Feia tant de temps que no els veia!
Una alegria com aquella, en plena nit, no era gaire usual. Calia aprofitar l´avinentesa:
-Dóna´m una abraçada Marleny que la necessito!
Els dos germans es van fondre en una llarga i emotiva abraçada.
-Venim a passar uns dies de vacances al teu costat. Esperem que la sorpresa et sigui agradable…
I tant que ho era! En Cristian s´estirà al llit de la llampant cabina que feia olor a fusta acabada de vernissar. Ell també estava cansat. Les paraules quedaven fondejades, de moment.
El primer convidat del " CRISMAR" es deixà bressolar com un nadó en aquella màgica nit de lluna plena.

Comentaris

  • ANEROL | 14-02-2008

    és un relat que podria aprofondir més, però, em sembla que no és el que volies fer. Està ben escrit i es llegeix fàcilment

  • Una història...[Ofensiu]
    fènix | 13-02-2008

    que trobo caldria desenvolupar una mica més. Potenciant la part d'intriga que hi ha en el nus. No sé, m'ha deixat amb les ganes de saber més coses del protagonista.
    Per cert, gràcies pel comentari.