Nit eterna

Et vas negar a oblidar
i ara sagnen els records
i ressegueixes les cicatrius
dels teus versos.

Recordes les espines
dels seus petons
i aquell jazz
que es fonia
als altaveus.

En aquell moment,
vas pensar
que no tornaria
a sortir el sol
entre els vostres ulls
de cera.
- Dins teu engendraves
la nit eterna-

Es desfeia
el compàs de la música
i el temps sencer
i la teva veu de paper,
poc a poc,
sota el llençol.

Vas despertar-te
i no en quedava rastre
de la nit,
- s'havia desfet,
com un somni-
solament
un raig de sang
als llavis.

Et vas negar a oblidar
i ara sagnen els records
i ressegueixes les cicatrius
d'uns versos
que mai veuran la llum.