[valors absoluts]

Un relat de: Zeamays

Llunys que s'acosten
ha costat, acosta't
et miro, m'estiro
i et veig,
et vull, bullo,
llepar-te és impossible,
tu impassible,
sensible la pell
els braços
t'abraço...és,...
és que no em vull posar tendre,
t'entenc
tanco les armes,
armari racional
ració de xocolata

explica'm coses-dius


estas molt bo
bona nit

No saps com de llarg
pot ser un quart d'hora
recreat a la meva ment.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer