...fins al silenci II

Un relat de: Zeamays

Sols disposada a solcar salives salvatges.
Entrellats il·luminats per cigarrets post-coitals.
La pitjor de les amants,
la por i el sempre més.
Jo sempre més.

L'abisme fluïd. Tirar-m'hi.
Cinc segons de res,
...i esberlar-me tota.
Obrir-me de bat a bat
i confondre'm amb la puresa,
ser-ne part,
ser perfecte,
no mutar en obscurs episodis terrenals.

Esgarrapar la paret de ràbia,
notar el guix humit sota les ungles,
i cridar de dolor,
cridar de satisfacció perquè estic viva
i em fa mal.
Fa més mal del que semblava
tocar els batecs amb les gemmes dels dits.

Voler el TOT i MÉS per destrossar-lo
i fer-ne un de nou.
Un que m'immuti,
que em dilueixi a tons rogencs,
que m'aviolenti els instints,
insolent,
que mutili la seguretat de la terra ferma,
que esborri el nord de tots els mapes del món.

Llavors,
tancaré finestres a cops d'aire,
obriré la boca a la pluja batent,
rebentaré rescloses amb força embassada,
sagnant tan sols amb la punxa de l'iceberg.

Hídricament seré inesgotable.
Viuré, des de dins, la immensitat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: