Cercador
Nit d'amor a les muntanyes.
Un relat de: Jere Soler GS'estimen tant,
que el sol dorm i no vol sortir,
i el tronc encès
no s'acaba a la llar de foc.
Borralls de neu
caient gèlids rere els vitralls,
ho fan silents,
com si el temps s'aturés de cop.
S'estimen tant
que no saben ja ni qui són;
si dos amants
en un bosc perdut i glaçat,
o un únic cos,
que es convulsa tot despullat;
trèmul sacseig
pinzellat de flama dansant.
S'estimen tant
que han cremat del tot els vestits,
i a les parets
ombres negres van cabriolant.
Alè febril,
fum pujant xemeneia amunt.
Espeterrecs
del buscall i dels esgarips.
Boques badades
en un rictus de foll plaer.
Natges meloses
conformades en fang burell.
Flor iridescent
doll salvatge de saba dolça.
Tija ardorosa
que s'aixeca i es torna roja.
Amunt i avall,
pinzell destre fa l'obra mestra.
Avall i amunt,
terra humida cau sense fons.
Respir etern,
com l'onada a la platja verge.
Batec constant,
puja i baixa com un panteix.
Gardeny agut
quan la llengua repassa el solc:
camí dels deus,
bru disseny de la nit dels temps.
Després el nap
com un llamp desferra centelles.
Torna el grunyit,
i entra endins com un terbolí.
Fora del pou,
mitja volta, pupil·la nua.
Mans sobre els pits,
amb la cara dins del melic.
Càlid descens
fins la cova de l'ambrosia.
Mossec trapella,
ensumada deliqüescent.
Volta sencera,
però la boca d'ell no es separa.
Gira fimbrant
fins que el fal·lus troba la llengua.
Xuclen tots dos,
i tremolen vora les cendres.
Crepita el tronc
i absorbeixen licors d'amor.
Jeremias Soler
Comentaris
-
Felicitats Martina!![Ofensiu]gypsy | 27-05-2007
-
quanta passió![Ofensiu]quetzcoatl | 02-04-2007
Hola Jere. Gràcies pel teu comentari. Feia dies que no escrivia res però mira, aquests dies estic sensible i s'escapen les paraules pels racons de qualsevol paper.
Veig que tu en canvi segueixes en plena producció i de molt bona qualitat. En aquest poema el teu llenguatge és precís i preciós, a part d'invocar imatges molt apassionades...
Sé que conecto molt poc. Tinc molta feina i poc temps, i ara també un home que em distreu tantes hores com pot, i espero que no se'n cansi! Però bé, segur que vaig treient el cap per aquí de tant en tant.
Una abraçadassa,
m -
Hola Jeremies...[Ofensiu]angie | 06-03-2007
El teu poema m'ha semblat ben bé el que ens avises amb el títol. Dos erotismes que es fusionen, l'home i la natura. (encara que el títol l'hagués posat una mica més misteriós...).
Penso que té molts punts per ser escollit pel concurs, per dos motius : ben escrit i terriblement eròtic.
petons
angie
PS : Això del nap però no m'acaba de fer el pes.
l´Autor
188 Relats
825 Comentaris
261357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.Tinc un canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA