Nineta russa

Un relat de: Lady_shalott

De la ment no en surten
si no jocs de paraules,
por de parlar,
de trencar-te a bocins
desflorant els sí i els no
m'estimes.

Descamisada badallo
rere el cos partit
i plagiat al següent instant
de sorpresa,
mateixa mirada
que s'escapa de la meva latitud,
perseguida en volum
en bellesa,
en ànima ingènua.

Nineta,
no comptis els estels
de matinada,
empresona't altre cop,
vesteix-te de nit
dins el teu doble.

Ai,
no saps com temo
quan el teu reflex s'empetiteix,
i només et resta una paraula,
un cos esquifit
per mirar i estimar-me.

La innocència repartida,
liquidada,
un amor estrany que arraïma
el mateix estigma al vel,
em veig infant
i et faig volar un estel,
et respiro a poc a poc,
per segons riallers
i coquetes.

Amb regust d'anís
el meu plor fatigat
es desgela,
toc-toc
puc entrar?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson