Cercador
Neix el poema
Un relat de: OhCapitàEnvaeixes d'inspiració
des del primer vers
dibuixant-ne d'altres
I s'enamoren les estrofes
una rere l'altra
de manera apassionada
Neix el poema,
una realitat,
tot esperança
Un somni desperta
de compassades paraules
Un vers, un somni, ...
impregnat al teu coixí
no només una paraula
Neix el poema,
desperta el t'estimo.
---------------------------
Comentari a Un vers, un somni...un t'estimo de brideshead, no us el perdeu!
Comentaris
-
Simplement...[Ofensiu]Ze Pequeño | 17-04-2006 | Valoració: 10
...preciós...
Salz. -
Un vers, un somni...[Ofensiu]eqhes | 27-10-2005
Els poemes naixen, sí, i amb cadascún un somni fet realitat, un sentiment fet paraula.
Un poema molt bonic.
Gràcies,
Eqhes
-
bellesa encadenada[Ofensiu]llu6na6 | 28-09-2005 | Valoració: 10
Inspirat pel de Slazburg! Que original i bonic.
D'una paraula l'altra fueix i alhora dóna origen a la'ltre comun sal d'aigua encadenat amb l'altre. Com un corallet de garlandes. Com en esbnalçar-se de pètals, cim una pluja d'estrelles...
Molt bé OhCapità!
Que meravellós poder SENTIR, poder ESCOLTAR els sentiments que ens parlen.
Que prodigiós poder EXPRESSAR-LOS, deixar-los fluir amb tanta nitidesa, com glops d'onades i de peixos!
VIDA!!
una abraçada! -
Neix el..poeta.[Ofensiu]AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10
Amb la teva ploma, Oh Capitá, saps arribar a nosaltres en mig de poemas tant encisadors com aquest.
-
i les paraules...[Ofensiu]Capdelin | 17-06-2005 | Valoració: 10
brollen, es troben, juguen, s'enllacen, de vegades es maten i en neixen de noves... es situen, s'abracen, s'estimen, s'odien (també hi ha enveges, no pensis)... s'agrupen, fan cases en forma d'estrofes, s'allarguen, copulen buscant descendència... s'envelleixen i moren... i porten flors a la tompa del POEMA!
com la vida mateixa... així fas tu, poeta...
els mots són part de tu i la teva herència!
una abraçada, amic... !!! -
Meravellós poema,[Ofensiu]brideshead | 07-06-2005
Capità... i em produeix una immensa satisfacció saber que la vostra font d'inspiració per escriure aquesta delícia ha estat un poema meu. I, alhora, us podria dir que el vostre comentari, amb molta probabilitat, m'inspirarà unes altres lletres, barreja d'agraïment pel vostre gest, d'emoció per les vostres paraules i de recerca de la bellesa poètica que mai no posi fi a la sensibilitat de la vostra poesia.
Gràcies de tot cor, capità. Us mereixeu un vaixell ple de petons harmoniosos, càlids com el sol que acompanya la vostra navegació, i suaus com la lleugera ventada que empeny les vostres veles.
Valoració mitja: 10
l´Autor
52 Relats
563 Comentaris
93507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
DescansAlbiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.
Últims relats de l'autor
- Allò que mai no he dit
- L'oblit no fuig
- L'últim poema
- Brogit del meu cor
- Si fos de mar (versió particular)
- Deixeu-me un petit espai per respirar
- Vels esquinçats
- Un vel entre els nostres ulls
- Brandant desitjos
- Pres del teu deler
- Basarda
- Ànima fonedissa
- A mitja tarda
- I per poc fou rei
- Voldria tenir la màgia