Negres

És d'un erotisme brutal. Sublim.

Això que has escrit és una genialitat.

el poema, però encara més la foto. Si no t'ho deia rebentava.
La valoració, però, és exclusivament pel vitalisme i el sentiment del poema.
Et segueixo.

Hipo.

Estic llegint a tots els autors mes valorats i he arribat a tu.
Enhorabona per ser una.
En un altre he trobat també un poema de negres i de Harlem. Tu no tens dibuix.
No se si entenc del tot el teu poema.
Llegiré altres.
Jo escric de mi, pero ningú em llegeix o no diuen re.

Un esplèndid cant a la diferència que, quan el vaig llegir per primera vegada, ja em va sobtar.
A més a més, es nota que les paraules surten de dintre, d'allà on els budells es confonen amb els sentiments... Per això se'ns fan aquells nussos a la panxa quan les emocions ens corprenen.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS I que el Repte Poètic no s'acabe mai!

Negres, blancs, vermells... éssers humans que ploren i riuen i senten amb un mateix batec universal. Negres, blancs, vermells... persones d'una mateixa raça: la d'aquells que són capaços de fer-se de tots els colors i dibuixar un llenç còsmic amb tots els pigments de l'amor.

Un crit de xenofília, sentiment gens freqüent, d'acceptació i admiració de la diferència, amb el toc just d'erotisme per donar-li encara més força, més implicació personal.

M'ha agradat molt.

Joan

ja quan el vas presentar al repte poètic. Però per manca de connexió a casa no vaig poder votar... Ara ho faig, perquè t'ho debia... Un Petonàs al nas, d.

v

a l'erotisme del tacte, del què és diferent, de la seva formositat

amb la profunditat escaient o l'accent profund del moment. Cada poema teu és un baromètre de sentiments teus amb l'aire de la vida... En cada vers vius, estimes i mors; sembres arrels o empeltes nova vida en terra bona...

salut, onatge