Negocis.

La llanxa navegava pel canal fent bordades per esquivar el tràfec de vaporettos i gòndoles què marxaven sense pressa. Tallava l'aigua sense dificultat, lliscant fàcilment impulsada per motors poderosos i invisibles. La seua proa afilada alçava onades que feien escorar perillosament les embarcacions més petites i les gòndoles, i quan esclataven als molls de la vora, saltaven esquitxant també els que s'hi havien aturat a contemplar el Ponte Vecchio.
Quan va virar a babord per un estret canal menor i va desaparèixer, encara es sentien els renecs dels que amb prou feines mantenien l'equilibri a sobre les barques.
Aturats els motors, pilotada destrament i en silenci, la llanxa lliscà fins al moll de fusta d'un edifici de tres altures, un antic palau del segle XV, d'un gòtic gris i brut. Un mariner sortit de la cabina llençà una grossa maroma que va atrapar fàcilment algú vestit d'època. Només un homenet amb jaqueta negra i corbata en va desembarcar. Aquell individu es va aturar al moll uns segons, tan sols per eixugar-se la suor de la calba amb un mocador blanc, i prendre tot seguit la cartera de cuir que li donava el pilot. Després, sense fer cas de la reverència del porter, entrà per la porta entreoberta. A sobre hi havia un rètol petit escrit amb lletres d'or: Il DOGO.
A dins del restaurant l'esperava el maître. Amb més reverències exagerades, aquell italià esquifit el va conduir fins una taula rodona que donava al gran canal. Assegut i fumant un havà, un altre individu l'esperava. De fons sonava l'ària "Per questo dolce amplesso", i va reconèixer en el fiatto, decebedora, la veu d'un mediocre Alexandro Moreschi, l'últim dels castratti. Aquell saló privat emanava una sentor dolça i subtil, una barreja de flors i aromes d'espècies, i també, a una altra profunditat, una flaire a humitat antiga, rància, quelcom de selecte i restringit.
Es van saludar breument, entre ells no calia res més, eren amo i empleat.
El que fumava va demanar per tots dos: amanida tèbia de llagosta i llenties germinades, i per beure un Bischofsberg. Sense dir res van esperar que els dos cambrers els serviren la comanda. Després el somelier va decantar el vi i van marxar tots tres silenciosament i en fila.
En acabar d'assaborir el riesling, l'homenet va obrir la cartera i en va treure una carpeta negra. Amb el cigar a la boca, l'altre individu, li la va prendre i va començar a llegir saltant-se la introducció, i repassant desapassionadament els fulls amb els dits mullats de saliva.
- Perfecte. - va dir mentre exhalava el fum.
- No tindrem problemes, senyor. Aquest memoràndum l'he fet arribar també a les cancelleries convenients.
- M'ha trucat l'ambaixador alemany. M'ha dit que el ministre tenia les mans lligades.
- Li trucaré de seguida, senyor!
- Si, expose-li ben clarament l'abast de les nostres inversions i interessos. Deixe-li caure, que Novatics podria dirigir el seu sector pesant cap a altres països més "comprensius". Són... quants treballadors?
- Uns deu mil llocs de treball, només a la zona del Ruhr. Senyor.
- Bé. La resta?
- M'han assegurat els vots necessaris. M'han garantit que si hi hagués votació, aquells que controlen s'avindran. No s'oposaran. La patent és nostra.
- El govern de l'Índia podria llençar una forta campanya de premsa contra nosaltres.
- Tinc a punt un altre informe, senyor. També he advertit les cadenes de ràdio i TV, a més dels periòdics que controlem.
- I?
- Li resumeixo, senyor. Apareixeran articles com: que som la primera empresa multinacional certificada en gestió ètica. Que Novatics ha curat més de 4000 malalts de lepra de forma gratuïta des de l'any 2000. Que el nostre compromís amb la salut és ineludible com demostra el finançament de tants instituts d'estudis biomèdics. D'altres sobre la nostra fundació per al desenvolupament sostenible. Reportatges que insistiran en el nostre recolzament, amb finançament i recursos humans, de tots els projectes de Nacions Unides adreçats a eradicar la pobresa extrema, la fam, les desigualtats...
- I del Glivex?
- Si... Perdó. Ací. Veiam... Que oferim Glivex de forma totalment gratuïta a més de 6000 pacients a l'Índia, i que açò no és més que una part del nostre Programa Internacional d'Ajuda al Pacient que cobreix més de 14000 pacients de més de 83 països. Que el genèric que vol fabricar el govern de l'Índia vindria a costar com unes 4'5 voltes el salari anual d'un hindú de classe mitjana, i que d'ací se'n deriva que això el situa fora de l'abast de la majoria de pacients, als que ja subministrem gratuïtament glinex... Els nostres accionistes no han de témer res, senyor president. Tenim suficient munició. A més, i només per si fos necessari, controlem un munt d'entitats financeres, i d'empreses i filials a tots els sectors estratègics de l'Índia. De sobte, podrien deixar de ser rendibles. I per tant, fóra necessari de fer-ne unes severes i dràstiques reestructuracions tant d'objectius a curt termini, com de llocs de treball. Paralitzaríem inevitablement inversions a la zona, i frenaríem l'aterratge de futurs inversors. Qui sap si no comportaria, al cap davall, la deslocalització...
- He, he, he,... Molt bé. Molt bé. Bon treball. No caldrà doncs desplegar tot el nostre poder. Ara mengem, tinc gana. Li agrada aquest riesling?
No hi havia ningú més al saló. Per la finestra entrava la claror d'un capvespre d'hivern, prompte seria el carnestoltes a Venècia, i al besllum refulgia l'or dels Rolex d'aquells individus.