Nadal

El Nadal arriba
com un silenci
entre els teus llavis.
-La seva fredor
espera
el teu somriure
ardent.-
La neu
encomana,
arreu,
la seva pal·lidesa.
El teu discurs
es congela:
Dins meu
no qualla
la teva veu
desfeta.

-Vull viure entre
quatre insignificants parets,
íntimament nostres.-
Cau la neu
i el seu gel
obre escletxes
pel teu iris
desdibuixat.
-Descobrim-nos
les passions amagades
entre les seves escletxes.-
Veus el vendaval
de volves,
volant,
donant voltes,
vora la teva veu
huracanada.

El Nadal arriba
com un regal
a les nostres mans.
-Ara somrius
i sagnen
les ombres.-
Dins meu
crema la flama
que apaga
l'hivern.
-No et preocupis
l'aire, ara, són quatre parets.-