Cercador
Nadal 2007
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
També en la meva nit hi lluu una estrella
que vaig seguint sense saber on va,
mentre omplo els mots de lluita i rebel·lia
per tants de nins que neixen d'aquest dolor del món.
Pessebre humà,
figuretes vivents
perdudes en la nit de l'existència, assedegades de joia i justícia,
que preguen del pa de cada dia:
l'aroma que conhorta, l'ofrena compartida,
la saborosa
pau.
Comentaris
-
Estic d'acord [Ofensiu]Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10
amb franz appa. Crec que és un poema per recordar. No només al Nadal, sinó sempre. Ara sembla estar de moda pel sentiment nadalenc.
Per què no ho fem tot l'any?
Una abraçada, teresa. Xavier -
Nadala emocionant[Ofensiu]franz appa | 07-12-2007
Magnífics versos. magnífic el record per als oblidats de sempre.
Caldria posar-lo a la 1a pàgina de RC durant totes aquestes festes, així que el comento amb l'ànim que circuli força!
Una abraçada
franz
-
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 03-12-2007
Jo també tinc un poema penjat del Nadal 2007, poder una mica més infentil. Costa celabrar una festa que ha de ser per la pau en mig de tans crits de guerra com hi ha al món i que cada cop se senten més aprop, aprop fisicament i en les nostres fràgils consciències.
BON NADAL.