Mots de sotamà

Un relat de: Lady_shalott

Sota aquest pont de migdia
cremo el moment
arrapat al record,
i rebregant la dolçor
d'una fotografia vella
ignoro si la lluna es plena,
si la vas somiar
o desitjar.

Com diu aquella cançó,
camino cap els núvols
ajagut i nu,
la innocència rebrega
masses absurditats
com per arribar a conèixer-les.

Renuncio al ball concedit.
I s'enlaira el vestit blau...

Però ara tan se val,
diuen que les paraules
es perden
amb la pols de caravana,
les copes buides,
i trens de vapor
llunyans
somiats
parteixen d'uns llavis humits,
besen l'alè cruel
de l'adéu-siau.

No cal que m'ho diguis
ho sé,
tan sols petites
mediocres mentides,
mots de sotamà
que d'amagat et dedico.

Comentaris

  • Sempre es sorprenent llegir-te[Ofensiu]
    helena | 21-05-2006 | Valoració: 10


    El teu poema o potser en plural, els teus poemes, aparentment amb certa complexitat interna, apareixen als meus ulls amb una netedat formal impecable i amb una fluidesa sorprenents.

    helena

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

88299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson