Mort salvatge

Un relat de: helena

Tot es separa, es dispersa en la dolça buidor del silenci,
tot s´en va, lentament. Tot mor instantàniament,
i resta un record clavat,
com una ganivetada precisa, convulsa i sorprenent.
El que costa més de remuntar no és el dolor.
És la sorpresa, la traïció.

La mort ens pren als que estimem quan vol, sense preguntar, sense compadir-se del ridícul dolor humà tan primari.
Com arrencar una flor enmig del bosc, tan senzill i fàcil.
La mort ens atura, ens desfà,
ens marca amb la seva empremta indissoluble, abans de marxar, perque no oblidem el que som.
La mort és la forma de repressió més forta a la que un home està permanentment sotmés des de el moment en que neix.
És la crueltat més refinada,
és la que dona més temps per acceptar-la amb resignació.
Però, el resultat és de fracàs,
més aviat, de rendició innegociable.
És la més espectacular de les derrotes.

I mentre arriba tranquil.la,
intentem consolidar la nostra vida fràgil,
i fer-la segura dins la mesura del possible.
Ens arrelem a la terra com els arbres, amb devoció,
sabent que la terra ens fugirà en un moment o altre
i tots els anclatjes cediràn impassibles,
i morirem indefensos, sols i plens de terror.


helena



No hi ha secrets ni culpes en l´univers transparent.
no hi ha jutges controlant cap món.

Comentaris

  • No hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-02-2006 | Valoració: 10

    ...vida sense la mort. Un començament i un final, un camí d'aprenentatge. Hi ha cops que em fa pena la mort, sempre la culpem de tot i al cap i a la fi, encara que sembli vanal és "el descans del guerrer".
    M'ha agradat molt el final.
    "No hi ha secrets ni culpes en l´univers transparent. No hi ha jutges controlant cap món."
    Una abraçada.

  • me h'he oblidat valorar-te[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 26-02-2006 | Valoració: 10

    Malgrat no crec amb les valoracions ni els nombres et don un 11 .
    Josep

  • Si tinc paraules[Ofensiu]

    per a dir-te que omples un espai maravellós de percepcions oblidades. On no gosam d'arribar-hi, i tu ems portes, suament , sense cap crispació , a un espai que tenim que viure tots. Malgrat molts el vivem sense cap tipus de consciència i no vol dir sense cap tipus de dolor.
    Que bell aquest poema!
    Molt bona sort mariona i segueix ediicant un món de veritats amb les teves paraules
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: