Mort entre rimes

Un relat de: Emelkin

L'ombra que s'apaga,
pinzellades de negre,
l'esquitx a la pupil·la,
l'esquerda que s'enfila,
el temps ondulant-se,
un reflex que amaga
el teu rostre
sense vida.

L'ombra que s'apaga,
pinzellades de negre,
l'esquitx a la pupil·la,
l'esquerda que s'enfila,
el temps, ondulant-se,
deforma el sentit
dels dies.

L'ombra que s'apaga,
pinzellades de negre,
l'esquitx a la pupil·la,
l'esquerda que s'enfila
per la teva carn
de vidre.

L'ombra que s'apaga,
pinzellades de negre,
l'esquitx a la pupil·la
omplint-te el cos
d'ortigues.

L'ombra que s'apaga,
pinzellades de negre
que et fan ombra
suïcida.

l'ombra que s'apaga.
Sota la superfície
Reflectida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer