Monòleg

Els meus hàbits no em deixen gaires llibertats. De matí, per exemple, a tres quarts de vuit, sé que haig d'agafar el tramvia, i ho faig. El meu trasllat és sempre buit de sentit, els meu cervell vagareja per camins inhòspits, i la meva imaginació no m'ajuda gens a fer-me agradable el trajecte.
Avui, aquest mateix matí, tanmateix, he viscut una estranya aventura, tranquil.lament i involuntària. No és que a mi m'agradi xoroiar, però m'han passat, en veu baixa, ben bé sense voler, per una de les meves orelles un monóleg captivador.
Una joveneta havia pujat al tramvia amb mi. Jo l'he deixada passar i l'he mirada amb curiositat per la manera com anava vestida, si és que això que fan ara les noies joves es pot dir vestir. En el fons -he pensat- és una manera com una altra d'excitar la imaginació dels homes. El fet és que s'ha assegut en una cadira solitària, darrera del conductor, i jo he ocupat la cadira que seguia, com podia haver-ne agafat qualsevol altre. El tramvia encara no havia arrencat que la noia ja movia el seu mòbil, em penso que trucant a algú. I no volent molestar la gent, o no volent que ningú l'escoltés, hi parlà amb el cap ben baix, amb una veu dèbil i harmoniosa, amb el seu aparell al costat mateix d‘una de les mes orelles, tocant el respatller del meu seient Les seves paraules xiuxiuejants senblaven talment dirigides a mi, com si fossin d'un secretisme absolut. I vaig poder escoltar un monóleg. Sense protestar, sense fer que s'adonés, la noia, de la meva xafarderia involuntària:
-Ets la Trini, oi?...
... Abans d'ahir, com em sembla que ja et vaig dir, el meu tímid home, que és un lletraferit, em va deixar un llibret per a llegir... Al vespre vaig entretenir-m'hi fins acabar-lo. L'horror i la joia morbosa coincidiren ... Es un llibre insensat, blasfem i indecent...No és erotisme el que conté: és indecència: una indecència poètica que aclapara i subleva... No. No vaig poder dormir en tota la nit...
...Sí, un parell de vegades, perquè les angoixes no eren resistibles, revivint les historietes vergonyoses que el llibre descriu amb tant d'art i ritme, enduent-me a l‘horror deliciosament pecaminós del goig i de la mort....
...Qui fou aquest Pierre Angelique? Un autor, per mi desconegut, que va poder conduir-me a sentir l'experiència dels límits!... Poden coincidir joia i horror? Potser... ¿És que la joia suprema tan sols s'aconsegueix en els excessos? Són per això les aberracions sexuals? Per què, sinó? Els èxtasis, és que no són experiències intolerables?...
... No t'entenc, Trini, no és possible el que em dius...
... Sí... Està clar, ahir al vespre ens vam tornar a veure, al seu estudi... Sí, finalment em vaig decidir a fer-ho. Ja no en tenia prou amb els acaronaments , els amanyacs, els plaers tàctils i les imaginacions acomplexades, un cop llegit el seu llibre. El necessitava profundament a tot ell, donant a la paraula el més abrivat dels significats... A les vuit en punt...
...Sí....
...Ell mateix em va obrir la porta. Em somrigué, sense dir-me ni una paraula, i m'ajudà a a treure un jaquetó que jo duia posat per sobre... Joan, li vaig dir com a salutació, tot encarant-m'hi: avui, sí! M'entens, oi? Tu en tens la culpa, amb el llibre que em vas fer llegir... Et veuré tot, avui, saps? I ell, somrient, deixà que jo mateixa li anés traient roba. Fins que vaig arribar al més compromés. I ell, insensible que semblava, es deixà que caigués la seva darrera roba a terra...
.. I sí, Trini...
...Mai m'ho hagués imaginat. Allò, erecte del tot, semblava una aparició onírica...
...Si, com dius?...
...Sí: això mateix. Com boja. Amb les dues mans, la boca entreoberta, agenollada al seu davant, l'anava contemplant i assaborint...
...Sí, Trini, això mateix...
...Com dius que es diu? Fel.lació? Doncs, ja ho veus, ni ho sabia... Hi haurà hagut alguna dona que hagi aconseguit una felicitat com la meva, abans que jo? Tan sols, en tot cas (que jo no ho puc saber encara), seria superada per la possessió d'un ésser per un altre, arribant al paroxisme de l'exaltació...
...Oral? Sí, doncs això... Jo, la virginitat no la vull perdre, saps? Ni tampoc a ell, posseïdor de la més admirable de les coses que s'han fet mai al món. Acolorida. Bigarrada. Anormal per excés en tots els aspectes...
...I ell, què?... Ja t'ho explicaré un altre dia, que ara arribo a classe i no puc enronar més, saps? ...
...Es que avui, Trini, jo ja no sóc jo , ni la meva vida és encara meva. La meva voluntat ha mort: ja no penso ni sento. Tan sols desitjo ...

S'acabà el monóleg. Llàstima. M'hagués agradat poder seguir les seqüències. de la pel.lícula... Lasciu que és un solitari...