Monalises, montilles i ronaldinhos

Ché, noi, la teva pregunta sobre el sentit del somriure de la Gioconda m'agafa llegint el diari; la darrera plana de El País. Quí hi ha? En Montilla amb tres fills del mateix part - tres com el tripartit - i amb un somriure un pel forçat a la boca. De moment no m'agrada el seu posat, però desprès filo més prim i veig que a banda de la filla-estrella que se li ha assegut a la falda, amb les mans toca als altres dos fills, en especial al nen que no fa gaire bona cara. Tot un detall, més de pare-avi que de pare-pare.

Què té a veure amb Leonardo i Florència, capital que deixa mut a Stendhal i on va nèixer Dante que per entendre'ns és un Ramon Llull, però de menys categoria?

Ja sé que no m'explico, jo el que vull dir és que el voldria que el barça de Ronaldinho guanyés la champions i que es trobi el més tard possible amb un equip italià que, com el València de fa unes temporades, li foti quatre gols en la seva alegria nòrdica atacant.

L'important, diràs, és quin va ser el designi de Leonardo quan, pinzell en mà, va pintar la Gioconda.

Ara t'ho aclareixo, la Monalisa se'n fot de Leonardo, la cultura, la ciència, el renaixement, tot!; el vol dels coloms no és important, és una cosa per artistes i homes de ciència un pel tarats, que necessiten reconeixement amb la bellesa i coses fútils per l'estil com a motiu.

És millor acontentar el fill moix, és més divertit que el teu equip guany i altres coses aparentment petites, noi!, i perdona que et toqui la fibra, mencionant-te els nets de passada : és que sóc un intelectual, cony!

Anant al tema, la Monalisa és aquella noia morena que m'he creuat fa una estona, jove, polida, amb uns riços morenos sobre la cara; impressionant!; no et parlo del texans per no ser barroer, boca golosa, etc. Doncs, ha passat tan tranquil·la menjant-se una patata de la bossa de idems. Aquesta noia és la Monalisa; pensa - com la Monalisa - que els escriptors, poetes, literats,artistes, etc, esteu tots tocats del volet. Això ho pensa mentre es menja la patata fregida, m'entens noi?

O sigui, una gioconda amb un somriure concret, sense fer volar coloms, gens abstracte, però més positiu que el de la protagonista del conte de Huxley, que és una mica tèrbola i possessiva.

I parlant de coloms ara fa una estona des del cotxe veia un mascle estarrufat, fatxenda, coll en alt, darrera d'una femella que fugia corrent amb el cap tot tirat cap a endavant,...