Cercador
MOIXAINES
Un relat de: Ros Martí- Compartir:
Moixaines
Ara que ja no em calen
Manyagueries
Prenent-me el pols i la sang
Que s'ajau vora la pell
Mentre no et veig quan et miro
Cantaires
Bevent la fresca tova
En nits incertes
Escatint si véns amb mi
Quan no et retinc ni coneixo
Les meves, teves, arrugues
Pells clivellades, esguards incerts
Ara que ja no em calen
Manyagueries
Prenent-me el pols i la sang
Que s'ajau vora la pell
Mentre no et veig quan et miro
Cantaires
Bevent la fresca tova
En nits incertes
Escatint si véns amb mi
Quan no et retinc ni coneixo
Les meves, teves, arrugues
Pells clivellades, esguards incerts
Comentaris
-
Voler-se amb moixaines...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-08-2021 | Valoració: 10
Un poema preciós, on em sembla que parles dos que s'amen amb bogeria.
Ja em diràs si he encertat...!! Quan pugues. T'espere en la meua pàgina. Gràcies.
Salutacions.
-
Ja no et calen?[Ofensiu]Prou bé | 15-06-2021
Una manera molt poètica de parlar de la vellesa a dos... amb total cordialitat
-
Un poema d'amor?[Ofensiu]Atlantis | 13-06-2021
L’entenc com un poema d’algú que s’ha fet vell i està malalt. I és tendre. Malgrat també son boniques i calen les moixaines .
M'ha agradat.
l´Autor
69 Relats
163 Comentaris
19691 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es
També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...