MOIXAINES

Un relat de: Ros Martí
Moixaines
Ara que ja no em calen
Manyagueries
Prenent-me el pols i la sang
Que s'ajau vora la pell
Mentre no et veig quan et miro

Cantaires
Bevent la fresca tova
En nits incertes
Escatint si véns amb mi
Quan no et retinc ni coneixo
Les meves, teves, arrugues
Pells clivellades, esguards incerts

Comentaris

  • Voler-se amb moixaines...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Un poema preciós, on em sembla que parles dos que s'amen amb bogeria.
    Ja em diràs si he encertat...!! Quan pugues. T'espere en la meua pàgina. Gràcies.
    Salutacions.

  • Ja no et calen?[Ofensiu]
    Prou bé | 15-06-2021

    Una manera molt poètica de parlar de la vellesa a dos... amb total cordialitat

  • Un poema d'amor?[Ofensiu]
    Atlantis | 13-06-2021

    L’entenc com un poema d’algú que s’ha fet vell i està malalt. I és tendre. Malgrat també son boniques i calen les moixaines .
    M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

26 Relats

58 Comentaris

5138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es