Misteri al circ

La carpa abraçava tots els somriures aquella nit de circ. Les seves ratlles vermelles i blanques sincopaven totes les mirades en aquell cel que deixava caure totes les estrelles sobre l'arena de l'escenari. Una música vertiginosa donava pas al número més esperat de la nit.
L'Eric es mirava aquells pallassos amb certa precaució. Temia que aquells ulls enormes que semblaven esmolats anessin a clavar-se sobre la seva retina i, en conseqüència, sobre els seus somnis per la resta de les nits. Aquella escena de felicitats superposades provocava un efecte invers sobre el seu cervell i produïa una sensació de pànic constant.
Els trapezistes ja estaven col·locats pel gran número i deixaven anar núvols de talc a deu metres d'alçada sobre el mar de rialles. Mentre els pallassos hipnotitzaven tots els presents amb els seus lents moviments oculars, els trapezistes començaven els salts mortals i es gronxaven sobre tots els caps com si fossin els amos d'aquell buit vertiginós. L'Eric contemplava en silenci com aquells homes extremaven la dificultat dels seus salts i s'entortolligaven entre buidors i companys. La música donava ales blanques als artistes i feien rebotar les seves notes contra la fragilitat de la carpa. Va notar com tot començava a abocar-se cap un mateix destí: La perdició. Els pallassos van començar a córrer entre el públic i les rialles es fonien les unes amb les altres i agafaven una densitat que les feien quasi tangibles. Les notes d'aquella orquestra havien emprès un camí circular per les parets de la carpa en sentit de les agulles d'un rellotge que, irremeiablement, agafaven una velocitat desproporcionada i esdevenien un huracà temporal. La carpa començava a donar voltes i, per un moment, li va semblar que el cos s'havia separat de la raó i de tot el que estava veient. De cop, un pallasso es va palplantar davant seu, va sentir com els seus ulls li cremaven les retines i d'una sola frase va pronunciar tots els misteris. Ara era allí dalt, en aquella plataforma. Els trapezistes eren àngels inquiets i a sota, tot el públic escopia somriures a la cara d'aquells pallassos maquiavèl·lics. Sense voler-ho es va precipitar per aquell buit d'infinitats desdites i al caure va rebotar del llit. Suat i extasiat, ell n'era conscient que no hauria d'haver anat aquella nit al circ per comprovar si tots els pallassos eren com John Wayne Gacy Jr.