Mira't l'horitzó

Un relat de: Emelkin

Només hi han les mentides de l'especulació
i alguna esperança
però hi tenim els ulls,
- Els tenim a dins, als orificis oculars,
però alhora allà ben lluny.-
i la distància que ens separa d'ell,
l'omplim de paraules,
- Les mateixes que omplen
la distància que ens separa.-
Som tan insignificants
que no podem mesurar
el nostre tamany relatiu
des del nostre saber ignorant
però conscient.
Marta, potser, si som dos,
serem doblement ignorants
i tothom sap que la vida és per perdre-s'hi.
Només hem de perdre de vista la sortida
i el laberint del nostre còrtex
farà la resta.
- Potser un mor
quan sap massa,
i escapa del laberint.-
Només espero que demà,
quan em torni a equivocar de camí,
tu em portis per l'altre camí
equivocat.
- Així omplim el temps
que ens separa de l'horitzó,
amb els mateixos errors
que ens separen a nosaltres.-

Comentaris

  • Lechatnoir.. | 04-12-2009 | Valoració: 10

    Et mereixes infinits comentaris que no sé fer-te. Només dir-te que en acabar cada poema, sento la gran impotència de veure com, per uns moments, et menges les meves paraules i no sé què dir-me ni a mi mateixa..


    NAT.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: