Cercador

Llista categories

Mirant enrere

Un relat de: Àfrika Winslet

No, no van caure, del tot, en les teves mans
els anys de la meva innocència,
ni va caure de cop la flor marcida de l'adolescència
ni de sobte vaig créixer tot el que no havia crescut.

Va quedar igual d'innocent
l'adolescent que veia caure la pluja
des del cel dels teus braços,
igual d'ingènua, igual de maca, igual de nena
sense faldilla a quadres
i sense llaços a les trenes.

Només va aprendre el que era l'amor molt després
d'emportar-se les coses que sabia que eren seves
i plorar l'últim dia aquelles llàgrimes desertes
de tu, forjant-se de pedra una bella cuirassa.

I ara, quan es mira al mirall i veu la traça
amb que els anys han format el seu ésser,
no pot més que dedicar-te les línies que no vas tenir
quan l'únic que desitjava era poder-te escopir unes paraules
de culpa i de por, de pell i de foc, d'odi i d'amor... tan senzill.

Comentaris

Afegir comentari

Cuirasses[Ofensiu]
kukisu | 24-05-2006
en portem tots, que encara amaguen innocències no acabades de perdre del tot, afortunadament.
Endavant amb el teus poemes!
Una abraçada
Els amors...[Ofensiu]
Fredegard Dogwood of Shadydowns | 18-05-2006
...vénen i van però sempre ens deixen sentiments a dins. Val la pena deixar-los sortir en forma de poesia.

Fredegard.
Dolçor tendra i ferma![Ofensiu]
Xocolatina | 11-05-2006

Aquesta vegada no deixes de ser dolça pero ets molt mes... com tho diré... consistent, aixi es la declaració que fas de tu mateixa! Ets tu, pro diferent. Continues sent dolça com la xocolata pro no estas desfeta... Mira, et dono les gracies i em poso un altre cop a escriure, que estava aturada! I no per mirar enrere, no, es per mirar la teva poesia i per desitjar continuar endavant.
Una altra llepadeta!
xocolatina
malgrat el naufragi...[Ofensiu]
Capdelin | 08-05-2006 | Valoració: 10
has salvat tot el que era teu (només faltaria!), no has madurat més del compte ni li deus a ningú res... i amb elegància i un somriure has anat traient versos al poema i paraules al vers fins deixar en l'arena la petjada de ... l'adéu! i has entrat en un món nou per estrenar ple de pauses i silencis. (Ningú pot escriure la teva vida definitivament ni a perpetuïtat)
I el mirall et troba igual, potser més... desperta, mai se sap...
L'important, crec, és vèncer l'enemic que portem a dins i que no ens deixen de vegades estimar-nos!
ptons i una abraçada!!!!!
Senzill com mejar-se un bombonet.[Ofensiu]
escaldot | 07-05-2006 | Valoració: 10
Hola Afrika.
Que tendra pot se la culpa i la por
la pell i el foc
l'odi i l'amor
tan senzill com aixó.
Doncs..[Ofensiu]
Emelkin | 04-05-2006 | Valoració: 10
doncs a mi em sembla un poema impressionant, buah, la veritat eske porto unes kuantes birres a sobre k vinc de la festa de biologia XD però de veritat, afrika, m'ha semblat un gran poema, buff m'ha impactat la frase de la pluja del cel dels teus braços, buff m'ha cremat kasi tot lalcohol que portava al cap, el poema, sobretot al principi te una rima daquelles que nomes surt quan realment sents que et toca fer un gran poema, un gran poema com aquest, felicitats afrika! un patunas al nas!
222[Ofensiu]
jaumesb | 04-05-2006
ho sento
Absències[Ofensiu]
helena | 04-05-2006 | Valoració: 10

Hi ha absències que són dolor inesgotable,

després marbre, aparentment gèlid,

i a voltes en la part més profunda, encara

ens sobta una espurna, una guspira de llum,

una petita flama lluïnt encara.

M'ha encantat aquest bellíssim poema adolorit.

helena

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

160222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...

eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall

Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.

He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >