MIRA'M, NOMÉS MIRA'M!

El títol del poema, que és a l mateix temps la clau que obre cada estrofa i pràcticament el forrellat d’or que el tanca, resulta ser al mateix temps una ordre i un prec.
I és que en assumptes d’amor, de l’amor i del desig, qui prega mana, qui dóna recull, i qui es perd, troba.
En tot moment, l’aparent contradicció no és tal, sinó un element més del diàleg amorós, en què la mirada té un poder gairebé sense límits, i parla sense dir res, acull sense tenir braços, acarona sense dits, i encén una enorme foguera tot just amb el líquid que conté.

I tu em dius a mi... Tu si que ens saps de copsar el desig, la passió, el sentiment amorós... i expressar-ho en versos!

T’envio una abraçada admirada,
Unaquimera

No hi ha amor més sublim que el que parla amb la mirada.
Ens parles d'un amor que sacseja, que és complau en el silenci compartit.
Que no demana rés perquè ja ho té tot.
Un poema que traspua amor, on cada estrofa és un poema , on tots els versos tenen la mateixa força, amb una delicada sensualitat
Un poema per rellegir-lo sovint.
Felicitat Aurora, és sublim.
Una càlida abraçada,
Núria

traspua tants sentiments! Amor, desig, passio'...
Un bell poema, Aurora. Com sempre un vertader plaer llegir-te.
Molts petonets.
Nonna_Carme

La poesia de la mirada. Una picada d'ullet alteraria l'emoció de les paraules. Un parpelleig vetllaria la fotografia ocular desfent l'encís amorós. Un plaer per als sentits; un luxe per als sentiments. M'ha agradat molt.

Ja saps que a mi, m'encanten els teus escrits.
Les paraules rimades em costen una mica més, però mira! Què vols que et digui! Aquesta vegada no m'ha quedat més remei que mirar-lo... i llegir-lo.
Tinc la sensació que et valoraré amb dos cincs!
Bona sortida i millor entrada d'any!
- Joan -

Bell poema d'amor i de desig, resolt amb delicadesa i bona factura.
La força evocadora de la mirada com a recurs literari, li dóna una tendresa especial a la poesia, que la fa suggerent, alhora que elegant.
Enhorabona.
Ramon

...es el TOT.

Els ulls que mirant, travessen, no sols miren sinó que donen vida.

Bones Festes Aurora Marco Arbonés i vigila no miris gaire els torrons i les neules, eh?

Petons que rima amb...mirades
Mirades que rima amb...petons
Feliç any!

Pot ser mes difícil oblidar una mirada
que mil carícies,
i esborrona mes endins de la pell;
i el seu record ,
no l' esborren ni l' aigua ni el temps.

Avet

és un poema preciós. Jo no sóc capaç de comentar la lírica tant florida dels versos expresius amb que ens regales. Em sap greu però no en sé. I et dic senzillament que m'ha agradat molt.
Veig que ja no hi ets a la llista. Visites d'amics
malnascuts? Segur que sí. Ànims i a seguir.Aurora, que per a molts ens fas gaudir amb els teus escrits.

Aquest poema, com tots els que t'he llegit,amb un ritme molt ben treballat, parla de l'ànsia d'atrapar en l'esguard el moment del plaer. Com a plaer que sol ser efímer, el privilegi de la mirada és la voluntat de congelar aquesta peremptòria fugacitat de la voluptat. Cap sentit millor que la mirada per fer-ho, segurament, tot i que diuen que és l'olfacte el que més roman en la memòria i millor ens suscita sobtadament les ombres del passat.
Tanmateix, l'anhel d'atrapar el conjunt de sensacions abassagadores que comporta la culminació del desig sol passar per la vista, servidor aquiescent al qui encomanem la tasca -inútil?, "sisifiana"- de retenir-les en el nostre volàtil pensament.
Una abraçada (després del torn de nit, en efecte).
franz

Totalment d'acord. Aprofitem poc la força i la comunicació de la mirada. Fantàstic.

molts cops tenen una força que ni les paraules ni els gests poden aconseguir.

Un bell poema d'amor.