Miquel

El Miquel te els ulls color mel,
els llavis suas i prou rojos,
i el que per ell senc, aquest anhel,
fa sentir que son un els nostres cossos.

Miquel acarona els silencis
amb les mans precioses,
que suren per la meua pell
en aventures delicioses.

I com son de dolçes,
les mirades enamorades,
que es reflexen als teus ulls,
encara mes sincerades.

L'espill de la meua estimada ánima
son els seus cabells
al seu costat la mar es mínima
en ones i en anells.

El seu cabell es nega,
a ser pels meus dits pentinat,
i el seu cos delera,
per dormir al meu costat.

El desig de dos cossos
amb l'amor s'ha enllaçat,
fent la unió perfecta,
de tendressa i eternitat.