Cercador
Miols
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
És fum inaprensible el jo de mi;
com gat en zel per les teulades del desig,
nit fosca embolicada en blancs llençols
tacats de lluna plena, esgarrapa l'amor
en un lament escruixidor i ridícul
del jo i del tu
gats negres de l'embruix.
Comentaris
-
Lady_shalott | 07-10-2006 | Valoració: 10
entre aquests jo i tu que ara em perdo, acariciant el llom suau d'aquest poema, miols amants de latituds llunyanes i reflex nostàlgic de màgiques pupil·les negres.
Una altra llàntia, ei, jo també vull aquest geni!!