Mimosa

'Avi, com és que vas deixar de pintar quadres?'
'Perquè quan es va morir l'àvia em vaig posar molt trist.'
'I com és que ara ja no estàs trist?'
'Perquè ara tinc a la Mimosa, que em fa companyia.'
La Mimosa, tot i escoltar el seu nom, segueix empolainant-se.
‘D'on va venir la Mimosa? pregunta l’Oriol acariciant-li l’espai entre les orelles, el seu lloc preferit i el que fa que aixequi el caparró, fins i tot mentre dorm.
'La vaig rescatar d'una protectora.'
‘Què és això?’
'Una protectora és un lloc on hi viuen aquells animals que no vol ningú.'
'A la Mimosa no la volia ningú?'
'Fins que la vaig trobar, sembla que no.'
'Com és?'
'Diuen que els gats negres porten mala sort.'
'Per què?'
'A què et recorda, a tu, el color negre?'
La Mimosa acaba d’empolainar-se i salta a la falda de l’oriol, on dóna un parell de voltes fins a trobar la posició perfecta i es cargola per posar-se a dormir.
'A la nit,' contesta l’Oriol.
'Diga'm, què sents quan camines per un lloc a les fosques?'
'Nervis.'
'A mi abans em passava el mateix, però vaig descobrir un truc. Vols que te l’expliqui?
‘Sí,’ diu l’Oriol controlant la seva excitació per no despertar el gat.
‘Tanca els ulls. Què veus?'
'No hi veig, avi, tinc els ulls tancats!'
'Espera't un moment, confia en mi. No et moguis, eh?'
L'avi s'aixeca per obrir un calaix i en treu una bufanda que acosta al nas de l'Oriol.
'Què veus, ara?'
'Fa l'olor de l'àvia!’ L’Oriol es sorprèn i agafa aire de cop. ‘Avi ara sí! ara veig l’àvia! me'n recordo de quan m'abraçava molt fort cada cop que veníem a veure-us.'
L'avi deixa la bufanda sobre la taula i reposa una mà sobre la galta de l'Oriol.
'Per trobar aquelles coses que ens estimem més, a vegades hem de rebuscar dins la foscor, eh que sí?'
'Quan la mimosa surt a caçar, a vegades ens porta ratolins, però d'altres vegades ens porta tresors.'
‘Això mateix,’ diu l’avi somrient i cobrint la Mimosa amb la bufanda. ‘És un gat molt especial.’
La Mimosa, en escoltar això, obre un moment els ulls i, mirant-se hipnòtica l’avi, li pica l’ullet.