L'inquietud

Algú es desperta en mig de la nit per trobar-se a sí mateix preguntant-se com és que, en el cas hipotètic que tot doblés el seu tamany -ell inclòs- ningú se’n podria percatar, llavors per què ell ara és conscient de que totes les coses que hi ha a l’univers estan canviant de tamany a l’uníson constantment. Ara grans, ara petites. Ara una mica més grans, ara una mica més petites. És més, la seva nova consciència còsmica fa que també s’adoni que aquests canvis en tamany absolut són cada vegada més ràpids; de fet, són quasi tan ràpids com l’aleteig d’un colibri, i això desperta una sensació contradictòria en ell, com si es trobés en un tren a vapor que viatja a gran velocitat on no hi ha ni tremolors ni sorolls metàl·lics o de maquinària de cap tipus.
Llavors, pensa que per xocant que li pugui semblar aquesta revel·lació, no tindrà el més mínim efecte en el seu dia a dia, així que decideix oblidar-se’n i se’n torna a dormir.