L'home que somreia

Un relat de: geriburrito
'Heu conegut l'home que somriu? És un home que somriu a totes hores, i ningú sap per què. Mon germà Cèsar diu que una vegada anys enrere es va creuar amb ell entrant al forn de cal Marcel; es va mirar a mon germà somrient mentre ell li aguantava la porta perquè pogués entrar. Diu mon germà que durant aquell breu intercanvi de bones maneres, va tenir temps per examinar-l'hi el somriure amb el suficient detall com per descobrir quelcom inèdit.
Ja debeu saber que l'home que somriu té un dentat perfecte. Cada dent que té és blanca com l'alabastre, alineades com la guàrdia reial i simètriques com un mirall. Això ho sap tothom.’

‘Com un reflex, deus voler dir.’

‘Això, això. No m’interrompis. El que em va contar mon germà, però, no anava per aquí. Pel que sembla, diu que en acotar una distància prou curta, hom pot apreciar que aquelles dents no són ni tan monocromàtiques ni tan ben formades, no perquè estiguem, al capdevall, parlant d'una persona més, normal i corrent, sinó perquè en cadascuna d'aquelles dents sembla haver-hi un gravat minúscul, quasi imperceptible en l’abscència d’un cristall amplificador.'

'Un gravat, dius? Quina pocasoltada.'

'Jo també m'ho vaig prendre amb humor, de primeres, però és cert. De veres.'

'I què hi diu, en aquesta petita inscripció?'

'T’ho diré: en cada dent hi té tallada cada una de les històries que han corregut mai sobre ell.’

‘Trenta-dues històries?’

‘No ho sé si n’hi té una a cada dent, ningú ho sap. Potser n’hi té dues a cada dent, una d’enfores i una altra d’endins la dent.’

‘I què farà quan no li quedin més dents per documentar cada història?’

‘Qui sap, potser llavors deixarà de somriure?’

‘Llavors la gent no podrà llegir-li’n les històries.’

‘Ara tampoc ho poden fer, de totes maneres, són massa diminutes.’

‘Així per què somriu, doncs, si no és per ensenyar aquestes històries?’

‘Això li ho haureu de preguntar a ell.’

‘Ja veig. Ho ha provat mai, algú, de preguntar-li per què somriu sempre?’

‘Sí, és clar.’

‘I què va fer, ell?’

‘Va somriure.’

Comentaris

  • Original i distret[Ofensiu]
    llpages | 20-03-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat, una posada en escena insospitada, vas de sorpresa en sorpresa. El final m'ha decebut una mica, esperava quelcom d'inesperat però entenc que el llistó ja s'havia posat molt alt. Bona feina, geriburrito!
    PD: agraït pel teu comentari al meu "Masoquisme gastronòmic?". No estic contra el veganisme, he intentat ser neutral, però potser no ho he sabut expressar prou bé.

  • Somriures[Ofensiu]
    Carme_ | 20-03-2022

    Un relat ben curiós que, en llegir-lo, et deixa un somriure als llavis.
    Carme.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geriburrito

geriburrito

3 Relats

5 Comentaris

373 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor