Millor que no em mirin

Ulls blaus, profunds com el mar.
M'hi endinsaria, m’hi ofegaria.
Tot esdevé preciós si el seu mirar s'hi posa.
L’he d'esquivar.
Si m'enxampen, si amb mi topen,
puc ser lo mes bell que hagin vist,
i perdre l’enteniment.
Millor que no em mirin.

Ulls blaus com dos bocins de cel.
Han llençat un tendre esguard
Que de poc no se esquivar.
Ninetes que venen estripant l'aire,
com la punta d’un dard dirigint-se als meus ulls.
Han passat tot fregant-me el cabell,
i gairebé em desmunten, em desfan.
Millor que no em mirin.

Ulls blaus, mirar que enamora,
com una manyaga directe al cor.
Si en ells em veiés reflectida,
Jo m’hi llençaria, bell pou ple d’amor
i que no em tiressin cap corda
ja no lluitaria fugint del desig.
Ulls blaus on jo moriria.
Millor que no em mirin.