Millor que no em mirin

Un relat de: magalo


Ulls blaus, profunds com el mar.
M'hi endinsaria, m’hi ofegaria.
Tot esdevé preciós si el seu mirar s'hi posa.
L’he d'esquivar.
Si m'enxampen, si amb mi topen,
puc ser lo mes bell que hagin vist,
i perdre l’enteniment.
Millor que no em mirin.

Ulls blaus com dos bocins de cel.
Han llençat un tendre esguard
Que de poc no se esquivar.
Ninetes que venen estripant l'aire,
com la punta d’un dard dirigint-se als meus ulls.
Han passat tot fregant-me el cabell,
i gairebé em desmunten, em desfan.
Millor que no em mirin.

Ulls blaus, mirar que enamora,
com una manyaga directe al cor.
Si en ells em veiés reflectida,
Jo m’hi llençaria, bell pou ple d’amor
i que no em tiressin cap corda
ja no lluitaria fugint del desig.
Ulls blaus on jo moriria.
Millor que no em mirin.

Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 13-06-2011 | Valoració: 10


    meravellós que es te que llegir mes de una vegada,
    que bonic, i quants sentiments poden lluir dins una mirada.

    abraçades

    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

magalo

150 Relats

425 Comentaris

95995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com