M'he amagat

Un relat de: Emelkin
M'he amagat
sota el gris
vestit de cel
i deixo que les branques
m'estripin
l'amagatall
que ens talla
el contacte.

M'he amagat
dins el sol.
- La càpsula on
m'asfixio amb els meus propis
versos.-
L'ombra que veus no és ombra
i la llum que veus no és llum.
Són estigmes d’un amor malalt
fregant-se les mans,
escopint espurnes que encenen
l'estratosfera.

M’he amagat
entre els fils
que fermen
els núvols.
I he tallat
les cordes
vocals
d’aquest
poema,
que saliva
la bilis
de la teva
pèrdua.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer