Ho sentiu?

Un relat de: Lluís

No el sentiu?

No sentiu el cor de la terra?
Clama respecte, amor, llibertat!
Vol el què és seu,
El que li han robat!

No la veieu?

No veieu la sang dels avantpassats?
Raja descontrolada,
A cabdals.

No ho noteu ?

No noteu que ens estan matant?
Mica en mica,
sense pressa…
sense pietat.

No ho penseu?

No penseu que ens neguen llibertats?
Dia a dia, any rere any,
Sense descans.

L'escolteu?

Escolteu el poble revoltat?
Clama venjança i justicia!
Ésser respectat!

Fàcil, senzill, gens complicat.
Morin les espanyes que tant temps han aterrat
Nostres avis, pares i germans.

Comentaris

  • ieeep[Ofensiu]
    març | 09-03-2005

    Segon intent i no em desceps en absolut. Sé que els comentaris no et treuen la son, però en tot cas a mi m'agrada deixar comentaris!

    Sí senyor, identifico absolutament aquestes paraules amb els teus principis, les teves idees.

    Ets molt planer escrivint, tal com et surt del cor (no pas del cul, com m'acabes de dir!) i això permet que arribis fàcilment al lector.

    A veure amb què més ens delectes.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

14120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.