Mare

Un relat de: Lluís

Passen els núvols, vola la ment
Tornen imatges, records, moments
Llums de colors, blaus, grocs i vermells
Tota una vida...i tu sempre present!!

Plors i rialles, foc, sentiments
Gotes de pluja...que paren el temps.
Un cor que batega, buscant el moment
De dir-li a la mare...T'estimo ara i sempre més!!

La vida dedicada a cuidar dels teus
Treball, sacrificis i patiment
Plors i rialles, molts bons moments
I una familia que no et mereix...

Bones persones n'hi ha a tot arreu
Però el teu amor mai tindrà preu
Tot ho regales, cor i sentiments
Mare estimada...Sempre et tinc present!!

Vine!!
Passegem pel cel...
Vine!!
Refredem l'infern...
Vine!!
Passegem pel cel...
Vine!!
Tu i jo som eterns!!

Eterns...

Comentaris

  • març | 20-09-2005

    preciós homenatge a la teva mare. No...si quan et surt la vena sensible...no hi ha qui et pari! Com ha de ser!

    Molt bonic, de debo!

    Un petonàs!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís

Lluís

10 Relats

24 Comentaris

13644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.
He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.