M'han furtat el passat.. Però m'és igual

Trista em dius?
Em preguntes perque..
No et vull contestar,
potser que no és ni el lloc, ni el moment adequat,
per a dir-te tot el que sento,
si es que realment ho vols saber.

Ella...
ella s'ha quedat tots els meus records,
i ara estic sola...
i potser es allò el unic que tenia...
Però ara ja no...
ara sols tinc l'enyor..
i el sentiment de soledat...
i enyoro aquells records que ella s'ha emportat.

Era l'unica cosa que d'alguna manera hem feia somniure,,
però ara, ara que motius tinc?
Quins motius tinc per somriure?
Per a no plorar,
Per a ser feliç...?
No tinc cap motiu..
Ni cap passat... cap present..
Tant sols l'esperança de que hi hagi un futur,
però la vaig perguent.
Al enyorar aquells pasats que m'han furtat.

Passats que no vaig a poder recuperar,
presents que mai tornara'n..
Futurs feliços?
No se... `pot ser que sense els records...
res.