Més què res, per adormir-me

Un relat de: l'home d'arena

I ara, ves per on, em pregunte:
què tinc a la mà?

Què tinc a la mà?
I assage un somriure burleta.

Perquè si m'ature a comptar,
del que he viscut,
el sou què em queda...
m'envolta de seguida
tot un estol d'ullals i espelmes,
la processó
dels neguits més carronyaires.

Què, què tinc a la mà? em preguntes...
Va, home, va...
deixa-ho córrer!

Ara no, de cap manera.
No faré arqueig hui,
ho deixe;
gaudiré de l'ara
siga agre o dolç de canya i,
si fa no fa,
tal volta gose imaginar-me
l'endemà
com un ara que voldria...

més què res, per adormir-me.

Comentaris

  • El que hi ha a la mà[Ofensiu]
    angie | 11-01-2007

    Certament hi ha el que es viu en present... el passat no es viu, es recorda i el futur s'imagina tan sols...
    Bona reflexió amb bon títol.
    El teu comentari m'ha convidat (o no, jeje) al teu raconet i m'he trobat amb una poesia realista, la qual cosa m'agrada...

    Bona nit! (més que res perquè és tard...)

    angie