Més que la meva sang

Hem deixat el poble enrere, estem a a l'alçada de Palamós i Pemi Fortuny canta per la ràdio no tinguis por, desitjar-me no és dolent, i et penso i sento que em volies per aquesta nit, i jo he fugit. Has insistit tant que m'he trasbalsat. Ella havia de marxar i restaries sol amb el gos, i volies que em quedés amb tu, i sé el que hauria passat, per la manera de dir-m'ho, suplicant com s'hi t'ofeguessis, els ulls agressius i fixes, d'un marró daurat pel sol de la Costa Brava. A la platja m'ensenyaves els genitals, com fan els nens petits per fer una gràcia. Et baixaves i pujaves depressa el banyador, i el somriure pletòric se't torçava i mostraves l'ullal dret. Lluïes un penis petit envoltat per uns testicles recoberts per poc pèl púbic, rinxolat i espars. M'hauria agradat tant agafar-te pel clatell amb força i desafiar-te amb la mirada, fins que no poguessis més i trenquessis amb tot: amb ella, amb la família i amb tu. I en Pemi continua i és que la veritat, que mai no existirà, no m'importa ja tant com tenir-te al costat.