Més faules d'Isop...

L'altre dia repassant les obres penjades a relats, vaig recordar perfectament que tenia pensat continuar amb el relat de les faules d'Isop. I perquè no avui? Són faules sinceres, ocurrents i maques, tenen molt sentit, alguns de vostès crec s'ho passaran molt bé amb aquestes faules. Continuaré unes quantes més perquè quedi el relat més complert, doncs així ho vaig decidir. Com ja vam dir en l'anterior escrit, ha sigut una de les obres populars més llegides del segle.
La faula tercera explica que una rata volia passar un riu i va demanar ajut a la granota. Aquesta es va fer el càrrec d'enfonsar-la i li va dir que perquè anés més segura li lligaria una de les potes amb un alra de seva. Però heus ací que mentre passaven l'aigua un milà va veure la rata, va baixar i se la va emportar; seguí amb ella la granota, la qual va devorar juntament amb la rata. Enclou aquesta faula el sentit del refrany que diu: Qui mal fa mal troba.
La faula del mastí i l'ovella conta que ell va acusar a ella que li devia una gran quantitat de pa, essent així que no era cert. El mastí va recorrer a la justícia i va portar per tesimonis el llop, el milà i el voltor, que no van reougnar de fer de testimonis falsos. La pobra ovella fou condemnada a pagar. Com que no tenia el més mínim cabal, es veié obligada a fer esquilar del tot, i aquella hivernada va va patir terriblement de fred per culpa del malvat mastí i dels seus companys.
Conta la faula cinquena que un gos pasaba per vora d'un riu amb un tall de carn a la boca. En veure's retratat a l'aigua, li va semblar que el tall de carn que veia era més gros que el seu. Portat per l'enveja, va deixar el que duia per agafar l'altre. El corrent se li va emportar riu avall el tall que tenia i va restar sense res. D'això es dedueix aquella parèmia que diu: No deixis el segur per l'insegur.
Conta la faula sisena que la cabra, l'ovella i la vaca van fer companyia amb el lleó; entre tots van agafar un cèrvol i el van esquarterar. Quan tractaven de partir-se'l, el lleó, fent ús de la seva força, va reclamar per a ell les quatre parts i s'ho va quedar tot. I acaba aquesta faula amb la dita: Amb ton senyor no hi vulguis partir peres.
Els amics d'un lladre molt famós el volien fer casar. Van demanar consell a un filòsof, el qual els va contar que una vegada tambés es volgué casar el sol. Tot l'univers va exclamar-se'n i va dir que, si aleshores que era tot sol cremava tant amb els seus raigs tan xardosos, com més no ho faria si tenia fillada. Volgué així aconsellar els consultantsque procuressin de no augmentar ni deixar que la maldat pogués procrear.
La faula del llop i de la grua explica que, devorant una presa, al llop, se li va entrevessar un os a la gargamella. Va demanar a la grua que l'hi tragués i li va prometre un gran pagament. La grua li va arrencar l'os. Llesta la feina, va reclamar la paga. El llop, indignat li va dir què més li podia demanar sinó que no l'hagués devorada que tenia tot el seu cap dins de la seva boca. Ja podia donar-se, per tant, ben pagada. Bé ens diu aquesta faula que: Qui a l'ingrat fa bé no li serveix per res.
La faula de les dues gosses conta que una d'elles, trobant-se en estat i sense sopluig, va demanar acolliment a l'altre. Pasta el trànsit, i quan ja els cadells eren prou grans per a poders-se-la campar, la mestressa de la casa va comminar la seva hostessa pwerquè se n'anés, i aquesta li digué que es trovaba prou bé i que se n'anés ella si no se sentia prou confortada. Bé diu el refrany: Hostes vingueren que de casa ens tragueren.
Un home, mogut per compassió, va recollir una serp per tal de salvar-la del rigor de la hivernada. La va recollir li va péixer. Arribada el calor, la serp va prendre verí i, sense reconéixer el gran bé que havia rebut, va sentir-se furiosa contra aquell que l'havia acollida. L'home intentà treure-la de casa, i ella, per tota paga, el va mossegar impietosament. Aquesta faula ens ensenya que: De fer bé mal en pervé.