Cercador
Menja merda!
Un relat de: pellpintada- Compartir:
Encara desconec el nom que tenim les persones que no mengem ni carn, ni peix, ni llet, ni llurs derivats... Em sembla que ens diem Vegans o Vegetalistes, però no descarto la hipòtesi de que el nom tècnic sigui un altre.
A banda de no menjar res d'animal (excepte les cuixes de les senyores, en el meu cas), sóc un homo sapiens sapiens en tota regla, amb les virtuts i misèries pròpies de la nostra peculiar espècie.
Sempre sóc preguntat de per què no menjo res que vingui dels animals. La meva és una resposta que no dóna peu a un immediat interrogatori inquisitiu: Perquè em dóna la gana. S'ha acabat el bròquil.
No obstant haver donat una raó prou convincent, la curiositat dels omnívors és insaciable. I com t'ho fas per sobreviure sense la proteïna animal? La pregunta té bemolls. L'interpel·lador omnívor s'atorga sobtadament la qüalitat de pèrit en la matèria i, amb els coneixements que ha tret tot fullejant una revista de moda, m'adverteix dels perills per a la salut de les dietes excloents. A més, l'omnívor està convençut de que la seva dieta és l'única que proporciona tots els elements nutritius que necessita l'organisme. Segurament això sigui veritat. Com deia el meu avi, S'ha de menjar un poc de tot. En aquesta situació, opto per la tàctica gallega de respondre amb una bateria de preguntes:
- Quantes taronges (o peces de fruita) t'has menjat per esmorzar?
- Quan menges llentíes, ja has tingut en compte d'acompanyar-les amb algun cereal?
- Encara que t'importi un rave, coneixes les propietats de menjar-se els raves amb pell?
- Etc.
Cap la molt plausible possibilitat de que reduïnt l'alimentació als vegetals (més hortalisses i llegums) estigui posant en perill la meva salut. Però tinc el convenciment de que la dieta dels omnívors és, en realitat, una bomba antipersones. Vejam: Els peixos porten més plom que les canonades, les carns, tants d'antibiòtics i clembuterols que inclús els farmacèutics s'escandalitzen; i les salses, salssetes, cremes i cremetes, rebosteria fina, arrebossats i, en general, viandes industrials, són... com ho diria literàriament? MERDA PURA?
I a la vista de tota la porqueria que ens estan ficant en el menjar,la pregunta que faig als senyors i senyores que mengen de tot, és la següent:
- I com t'ho fas per sobreviure menjant tanta merda?
"Menji merda, un milió de mosques no poden equivocar-se."
Comentaris
-
Saps què et dic?[Ofensiu]Nubada | 06-05-2007
Saps què et dic? que mengis el que creguis que has de menjar. I punt.
-
L'important...[Ofensiu]Vallespir | 24-04-2007
...del relat, al meu parer, no és tant la qüestió en concret de l'alimentació del personatge (suposo que ets tu mateix) sinó la crítica que fas a una cosa molt més genèrica: la nul·la acceptació per part dels integrants de l'opció majoritària per aquell que en tria una de minoritària o de gairebé residual.
I és que, és ben cert, tots (i dic TOTS) ens sentim -sabent-nos forts perquè fem el que gairebé tothom fa- amb el dret de qüestionar, menysvalorar o, directament, llençar a les escombraries tot allò que qualifiquem com a raresa humana.
També t'he de dir, pellpintada, que en aquest cas concret que exposes no fa massa dies que em va passar exactament a l'inversa: vaig ser abordat per una membre del PACMA durant un dinar que jo desitjava que fos tranquil i que la xicota va torpedinar no parant de llençar proclames anticarnívores a banda de demanar signatures per la seva respectable lluita.
M'he llegit els altres sis relats que tens publicats i m'agrada l'estil que tens. Si em permets, i potser equivocant-me (no m'ho tinguis massa en compte si ho faig), és l'estil d'aquell qui està força acostumat a triar precisament opcions de vida que poden ser titllades fàcilment de 'rares'. Ets cínic, tens mala llet, i penso que t'hi sents còmode en aquesta posició.
Mentrestant, a la resta, als lectors (tot i que tots tenim les nostres particularitats i rareres) ens toca suportar que ens facis trontollar la pretesa seguretat de qui sap que duu la massa al darrera. I això està més que bé.
Per tant, seré ben a l'aguait per quan pengis un altre dels teus relats. T'he comentat aquest, però ho hagués pogut fer en qualsevol dels altres (potser ho faré en algun altre moment).
Un plaer haver-te descobert,
Roger -
Que aprofiti![Ofensiu]Unaquimera | 07-04-2007
Un relat ben curiós i molt interessant... realista d'una banda, irònic en la mida justa, crític en bona part, algunes referències ben precises, d'altres absolutament generals i deliciosament vagues, petits tocs de terror ( per desgràcia molt actuals ), el teu text és una barreja de gèneres ben atractiva.
Demostres en ell un estil força personal ( cosa que no per raonable resulta comú... )!
El final, un slogan no justificat prèviament pel discurs contextual i afegit simplement per què et ve de gust o per què ho consideres oportú, entre cometes, mereixeria ja per si sol tot un comentari...
Tornaré a passar a fi de llegir altres coses teves, però de moment et voldria enviar una abraçada amb somriure inclòs,
Unaquimera
l´Autor
23 Relats
125 Comentaris
33660 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55