Agraïment d'un assassí reprimit.

Un relat de: pellpintada

Els capellans ja no porten sotana, com el pare Peracaula, que al cel sigui, que sempre portava la sotana bruta de guix i tacada de vés a saber què. Fa poc vaig entrar en una església, i s'hi deia la missa. Vaig comptar-hi set persones, excloses les imatges dels sants. El temple feia pena. El mossèn, també.

El pare Herrero -el qual em suposo ja és difunt- ens grapejava el cul. I el pare Oller, àlies el pare "Polles" -el qual també deu estar criant malves-, també ens magrejava el cul i les cuixes. Mai de la vida m'he sentit agredit sexualment per aquells homes de fe que ens varen tutelar des de la més tendre infància. En tot cas, em tenien una mica confús ja que vaig agafar la mania de tocar el cul a les veïnes de l'escala.

El pare Martínez Soria, fill del conegut actor de teatre i de cinema, era el director dels Escolapis on vaig entra-hi a fer el primer d'EGB el 1970. Aquest samarità no era aficionat als impúbers -en el sentit més educatiu, com ja he dit tot parlant dels religiosos precedents-, sinó que executava contra els alumnes més dissidents i entremaliats les arts marcials que practicava. Pegava, i pegava fort. I parlant d'hòsties, les que donava el pare Ferrer, tot un boxador, amb aquella grapa enorme que baixava del cel amb l'acceleració d'un sac de plom i quincalla.

Els records de la meva infantesa són fantàstics. Quan trepitjo un temple penso en tot allò, i em surt un somriure que és poc menys que un respectuós agraïment per a tots aquells sants i beats que em van convertir en un assassí reprimit.

Comentaris

  • gypsy | 08-05-2007

    tu tampoc tens correu a la bio¿?¿?

  • gypsy | 08-05-2007

    el poema no té ritme?, és possible, tot i que per a mi té una música personal, potser només la sento jo, de tota manera intentaré fer-ho millor.

    gypsyin@gmail.com

    miauuuu

  • pellpintada[Ofensiu]
    Nina Abril | 08-05-2007

    el teu nik m'ha sonat a indi. I per això he entrat encuriosida. I després he escollit aquest relat justament pel títol, és molt contradictori. I això m'ha fascinat.

    Bon relat.

  • pellpintada[Ofensiu]
    Nina Abril | 08-05-2007

    el teu nik m'ha sonat a indi. I per això he entrat encuriosida. I després he escollit aquest relat justament pel títol, és molt contradictori. I això m'ha fascinat.

    Bon relat.

  • Un bon text.[Ofensiu]
    rnbonet | 04-05-2007

    Dels que marquen; d'aquells que deixen petja.
    Sense concessions i amb un ritme inigualable.

  • ...amb estil !!![Ofensiu]
    Bereber de plàstic | 03-05-2007 | Valoració: 7

    Certament, és molt difícil escriure, però en aquest darrer relat que has publicat, segurament serà que tinc plena confiança amb el meu estimat amic "Pellpintada", però trobo que està molt ben el.laborat i les últimes paraules sonen molt contundents i on es troba sentit a tota la resta del texte.
    Aquest m'agrada especialment sobre els altres que has publicat.

    Una abrassada,

    En veiem company !

    Joan Carles

  • Enllaços[Ofensiu]
    angie | 03-05-2007

    Hi he trobat un lligam entre la primera i la darrera frase, una curiositat si més no :
    "Els capellans ja no porten sotana" i "un respectuós agraïment per a tots aquells sants i beats que em van convertir en un assassí reprimit" : l'assassí reprimit no duu tampoc sotana oi? és llavors un capellà?. No em facis gaire cas però hi ha vegades que textos com el teu fan paranoiar una mica, jeje

    És el relat que més m'ha agradat de tots els que tens (sí, me'ls he llegit tots aquesta nit passada... et va tocar a tu, jaja) pel format i el ritme.

    Sóc una fan dels títols que enganxen i aquest té nota alta.

    Per cert, bon pseudònim!

    angie

  • hola guapíssim[Ofensiu]
    gypsy | 03-05-2007

    mira la solitud "és" amb tu i amb mi en comptes "d'estar" amb tu i amb mi, perquè "és" la fa ésser com si fos un ens individual, com tu o com jo o qualsevol persona, li dona més entitat. "Estar"és quelcom més passatger i menys transcendent. I la solitud no és cap frivolitat, és com una companya per a la vida, per això vaig triar el verb ésser per fer-ne referència.
    Estar em semblava més efímer que també és possible, hi ha persones que només de vegades estan soles. Jo, malgrat les multituds sempre sóc sola.

    Estimat company, no sé si m'he explicat bé, de fet costa expressar el que volem dir, però és un repte tan si s'aconsegueix com no.

    Petonassos!!pellpintadatatuada, jeje.

    muaaacss

    gyps

  • gypsy | 02-05-2007 | Valoració: 10

    !!!!
    m'agrada la teva prosa aparentment sincera, si no ho és, encara millor, aleshores ets un artista veritable de la ficció disfressada de realitat.
    Els capellans tot un univers estrany, digne d'estudi.
    I el teu final, senzillament, esplèndid.

    petons

    gypsy

Valoració mitja: 9.25