Maties el llobarro

L'Adrià Matamoros, l'amo de l'escorxador públic, va escoltar atentament les peticions del representant dels treballadors mut i li va respondre que aquell any s'havien ajuntat la grip aviaria, la glosopeda i les vaques boges i només podia accedir en donar una botifarra per Nadal a cada dos esquarteradors i quart.

Un d'ells va anar a demanar consell a l'intel·ligent esquarterador de Londres, que estava molt enfeinat intentant tallar un peu al Pinotxo, un tipus a qui el cloroform no havia fet cap efecte. Per adormir-lo, li va haver de donar tres capes de vernís del 12 amb un tros de bigoti que va agafar del safareig. Pràcticament tenia tots els ganivets mossats, doncs la setmana anterior havia segrestat al PP2 (Pepetú), l'androide perfecte.

L'androide perfecte va resultar ser tou, ploraner i tontolcul i a més perdia oli per un tub (el tub inter-natjal, diguem). En lloc d'oli de colza se'n va posar d'oliva verge i li van agafar unes incontinències de caldeu amb la femta (humanament cagarrines). Es va quedar en els cargols.

També perdia oli el taxi d'en Tomàs, el taxista d'aquell poblet de 146 habitants. A en Tomàs el podeu trobar actualment a l'hospital comarcal; li va agafar un yuyu quan va saber que l'Agapito, l'alcalde, havia comprat una guagua colombiana de segona mà a l'Hernando, un llobarro de Bogotà.

En Maties, el llobarro del Mar Roig, pràcticament ho havia aconseguit tot en aquest món: 8,3 quilos de pes, una bona manada (repeteixo, manada), 45 llobines que li anaven al darrera i 534 fills. Però algú va separar de cop les aigües del Mar Roig i es va quedar sec allà al mig de tot. Nogensmenys va intentar reptar fins la cortina d'aigua de l'esquerra fotent cuades com un desesperat. Quan li faltava un pam per arribar, un tropell de 132 israelites empolsats i 48 cabres peludes li van passar pel damunt i el van massacrar vilment (juntament amb en Cinto, el silur despistat de l'Ebre).

A la cova sobre el Pas de l'Ase (riba de l'Ebre) hivernava la mamà os amb l'estufa, la manta, els taps a les orelles i un osset de peluix a cada costat (el pare, desconegut). Com que era previnguda havia posat a l'entrada "No molestar" per si algun caçador despistat i amb mala punteria passava per allí.

L'Urg el caçador pescava silurs gegants amb les seves poderoses mans a la riba de l'Ebre, quan va veure el broncosaure corrent darrera la mosca gegant. La mosca, completament fora de mi per la persecució del monstre, no va poder esquivar la sequoia (també gegant) i es va fotre una hòstia que no sabria com qualificar. Una càlida ploma de la mosca va caure suaument damunt de l'Urg i el va tapar completament. Després de la migdiada, aprofitant el regal i els sorollets del baix ventre, se'n va anar a cagar.... (què bé que viu, el cabró!).