MATA'M

Un relat de: josep casanovas olmos

MATA'M


-Home!... Juan! Quant temps sense veure't. Com estàs?...
-Mort.
-Mort? Què vols dir?...
-Doncs que abans-d'ahir al vespre em vaig ficar al llit viu, i l'endemà ja era mort.
-Però? per què? Què et va passar?
-No res.
-Com que no res?
-Doncs això... Que estic mort.
-De fet tens mala cara i el color trancat.
-Blanc. Em vaig aixecar blanc com la cera i sense lluentor en els ulls.
-Cony! És veritat...
-Ja et dic. Estic ben mort.
-I si estàs mort com tu dius, què collons fas passejant i parlant amb mi?
-Passejo i prou. Encara sort que ens em trobat per que estic ben fotut.
-Tu el que tens és una depressió de l'hòstia.
-Una depressió?
-I de les grosses... Vols un consell?... Ves al metge.
-Al metge?... Ahir al matí va venir a visitar-me durant la defunció i em va donar per mort.
-Quina mania que tens!
-No és cap mania. ¡Coi!... Mira'm! Mira'm bé... No veus el ganivet que duc clavat a l'esquena?
-Hòstia! És veritat! Qui t'halà clavat?
-El metge.
-Cony! El metge?... Per què?
-Suposo que per a tenir-me content. Potser l'hi vaig pregar massa. L'hi vaig demanar si us plau i mira...
-Juan, això és greu.
-Ara ja no, perquè estic mort.
-Estaràs mort, però no calles... ¡Collons!
-Quin remei.
-No serà que et falta una rematada?
-Vols dir?
-Jo crec que no estàs mort del tot.
-Vols rematar-me tu?
-Qui? Jo? Tu estàs boig... Què coi estàs dient?
-Apa! Remata'm amb aquest altre ganivet. No l'hi diré a ningú. No pateixis.
-Com vols que et mati si ja estàs mort?
-Em falta el toc de gràcia.
-Amb mi no hi contis; jo no et remato. Ves al metge i digues-li que acabi la feina que va començar.
-Està molt ocupat clavant ganivets.
-Hòstia! Però quin metge tens tu?
-El que em toca a l'ambulatori.
-Doncs quin collons de metge... Es va equivocar.
-Be!... em remates o no?
-Que no, cony. Que no... Que jo no serveixo per a aquestes coses.
-Va home... Si només és un moment. No et costarà gaire. Mira, ja m'hi poso be.
-Que no, que no...
-T'ho demano per favor. Si us plau...
-Hòstia!... Porta el ganivet-. Chas!-. Ja està.
-Gràcies Xavier.
-De res...
-A reveure!... Escolta, una pregunta... Estic encara viu?...

Comentaris

  • Ets la repera anmonite![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-11-2009 | Valoració: 10

    A mi em mataràs de tant riure un dia d'aquests. Sort en tinc de tu, metge de capsalera, que em fas riure ni que no en tingui ganes. No paris, que ets genial!

  • !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 26-10-2009 | Valoració: 10

    Heiiiiiiiiiiiiiiiii, espero que no estiguis ben mort i puguis seguin escrivint.
    Aquest relat en caire de monòleg m'ha agradat tens sentit del humor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

115 Comentaris

34786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.