masoquisme existencial ?¡¿!

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I
Fou el dolor qui vingué en silenci,
per darrere, punyal en mà
per clavar-me’l al cor;
i en un simulacre de mort
em deixà al clatell un rastre geliu.
II
Fou aquest dolor qui em despertà
quan, inebriat pels miratges,
badava en braços dels somnis
amb un somriure estúpid.
III
Sí , fou el mateix dolor qui m’empenyé a la vida
i em féu esberlar els vidres de les finestres
perquè hi entressin la brisa i la llum
i l’horitzó,
i les misèries també…
IV
Fou el dolor, sí, qui em traié les benes
i em recordà sense pietat,
sense enganys,
que el reflexe del mirall
no és pas infinit als nostres ulls.


Comentaris

  • no som eterns[Ofensiu]
    Manel Granell | 21-01-2013 | Valoració: 8

    Per desgràcia de vegades ens cal una bona bufetada per adonar-nos que estem vius, per recordar-nos que no som eterns...

  • El dolor amic[Ofensiu]
    rautortor | 17-01-2013


    La rutina enfarfega i anul·la la raó, s’ensopeixen els sentiments, s’aigualeixen. Però, sempre és d’agrair una fiblada a temps, un estímul que vingui encara que sigui en silenci i a traïció. Un toc d’atenció que ens desperti de la nostra estupidesa ja feta costum. Llavors, com molt bé dius amb una imatge preciosa i potent, serà fàcil esberlar els vidres de les finestres que facin possible que els aires novells tornin a circular pel nostre esperit. Que hi entri tot, com ha de ser, el bo i el dolent, tot i que la bondat i la misèria solen ser coses relatives.
    I clous el poema amb una feliç paradoxa. Ha estat el propi dolor l’encarregat de treure’ns les benes i retornar-nos a la realitat, la que mostra tota, tota la veritat que hi ha al món i a dintre nostre.

    Els reflexos dels miralls no són res més que afrontar la realitat de forma indirecta i, sovint, tergiversada.

    Un bon poema.

    Raül

  • Gabriel M. | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Un poema directe i profund, una bona manera de fer brollar belles paraules. Un llenguatge acurat.
    Felicitacions

    Gabriel M.

  • Sí, Joan,[Ofensiu]
    brins | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Tal i com tu dius, el dolor és paradoxal.Ens esquinça la pell i l'ànima, però també ens obre portes de l'esperit que romanien tancades.

    Et desitjo un 2013 ple de somnis, projectes i amor.

    Pilar

  • Preciós![Ofensiu]
    Materile | 04-01-2013 | Valoració: 10

    Un poema preciós!!!, i un bon començament d'any malgrat aquest dolor...
    No sé com t'ho fas per expressar tanta profunditat amb un vocabulari tan exquisit.
    No cal que et parli de la tècnica que domines amb mestria.

    Una abraçada a mig camí de Reis

    Materile

  • Patir? No, gràcies.[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-01-2013 | Valoració: 10

    Magnífic Joan! Entrem al 2013 en plena forma veig. Patiment que no cal, massoquisme existencial en essència poètica. Fora venes als ulls, claror i més. Una abraçad.

    aleix

Valoració mitja: 9.6