Per poder dir que t'agraden relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Marxem, amor

Un relat de: Carme Alcoverro
Les engrunes del dia
s'escolen en l'aire
amb el sabor del fracàs.

No hem sabut pintar
en la pell
la carícia del perdó.

Sense esma
ens mirem,
desolats.

Les mans vençudes
a la taula
dels capvespres.

El nord perdut,
ambdós descalços
pel desert del desamor.

Resta encara
la calidesa
i l'escalf...

...de l'abraçada
coneguda.

Mes no arriba
a guarir
la ferida.

Marxem, amor,
i deixem
la clau passada.

La nostra casa,
ara buida,
recordarà per nosaltres.









Comentaris

  • Profund i clar[Ofensiu]
    Atlantis | 08-01-2022

    Bonic poema que diu molt.La casa guardarà els bons i càlids records que no són suficients per evitar la ruptura.Però hi seran sempre.
    Gràcies per passar pel meu poema. M'afalaga la teva opinió

  • Nostàlgia [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-01-2022 | Valoració: 10


    La casa començarà a recordar-te a tu i el teu amor.
    Un poema ple de tendresa que viu per tu i per ell.
    Salutacions.
    Et recomane l'últim poema meu, quan pugues naturalment. Es titula "Ets ocells de bosc".
    Gràcies i Feliç dia.
    PERLA DE VELLUT

  • Se’t entén tot..[Ofensiu]
    kefas | 05-01-2022


    ..amb la profunda transparència de les teves paraules.

  • Tan trist...[Ofensiu]
    llpages | 04-01-2022 | Valoració: 10

    com bellíssim poema. Paraules planeres per un conflicte qui sap si enrevessat. Directe, senzill, a l'abast de tothom i, al capdavall, universal en els sentiments que traspua. Un treball rodó, enhorabona!

l´Autor

Carme Alcoverro

34 Relats

180 Comentaris

19852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Tot el que escric és aquí:


https://unpamdeclavellinera.blogspot.com/