Mar i Glaç

Un relat de: Emelkin

La tensa remor del silenci,
El fràgil crit del pensar,
Estels immobils, frenètics,
Tèbia nit que romà

El fràgil crit del silenci,
Tensa remor del pensar,
Estels romanen immòbils,
Freda nit per rumiar

Què sé jo, quan l'aire és tant gèlid,
Fora bo, saber contestar,
Tant de bo, Regnés el meu càntic
I entre tot, al cel fos el mar

Què és un moment sinó un somni
Que signa a la vida i se'n va,
Què sóc jo, testimoni
D'una tensa remor temporal

Què sé jo, si són tot creences,
Sols sóc confusa il.lusió,
Tant de bo, el mar fos a terra
I entre tot, pogués desglaçar

El profund silenci del saber,
L'immòbil fruit del pensar,
Ho és tot, quan l'aire és tan gèlid,
Ho és tot, viure hivernant

L'immòbil fruit del saber
El profund silenci del pensar
Ho és tot, quan tot és un somni
Ho és tot, quan tot és en và

Comentaris

  • uufffff! [Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 18-04-2006 | Valoració: 9

    Sembla un embarbussament! jeje
    Està prou bé el teu poema, veig que has cuidat molt la rima, la forma i el ritme. En destaco per sobre de tot aquests versos:

    " Què és un moment sinó un somni
    que signa a la vida i se'n va... "

    M'ha semblat una idea genial, una gran metàfora, molt bo! Petons.

  • Estas[Ofensiu]
    Melcior | 13-02-2006

    ara mateix, en un d' aquells moments unics i
    prodigiosos de l' excistencia.
    Aprofitet.
    Endavant.