Cercador
Mans, ulls, cossos
Un relat de: T. CargolJosep Maria Beà
Amants
Mans, ulls i cossos
al bell mig de la nit
o potser a l'alba,..
La son cedeix
als sentiments més íntims,
mans, ulls i cossos
dibuixant paraules
que no es diuen,...
els ulls ja parlen
impertorbablement
de fit a fit et miren
o reflexius
cap a la terra cauen,...
mans que esgarrapen
darrera del posat
impertorbable
servant desitjos
de plaer i confiança,...
Cossos girats de forma
irremeiable
en impossibles girs
que tot abasten,
sembla,...
La veritat sorgeix de matinada.
Comentaris
-
bonic poema[Ofensiu]joandemataro | 30-09-2010 | Valoració: 10
amb les paraules mesurades i plenes de contingut
a mi m'ha agradat
et felicito
joan -
impertorbable[Ofensiu]kispar fidu | 18-12-2009
mans que esgarrapen
darrera del posat
impertorbable
m'ha agradat aquest fragment, de control descontrolat :)
Amb "trair l'accessori" et refereixes a l'idioma?
(el motiu va ser que vaig escriure'l especialment per a un concurs de poesia lèsbica en castellà...).
M'agrada la foto!
de quin pantà és?
que passis bones festes!
ens veiem!
Gemma kispareta -
Un disseny...[Ofensiu]rnbonet | 28-04-2009
...de la imatge, en paraules no buides. Per mi, tot el poema comença pel teu final: "la veritat sorgeix de matinada". I, per tant, totes les altres interpretacions són falses o vertaderes, fins que els primers rajos del sol no ens il·luminen.
Tenim com verdader, no obstant, allò present: els cossos, les mans, els ulls. Bon poema i excel·lent títol, xicon!
Salut i rebolica!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini