Mans, ulls, cossos

Un relat de: T. Cargol


Photobucket





Josep Maria Beà


Amants








Mans, ulls i cossos

al bell mig de la nit

o potser a l'alba,..



La son cedeix

als sentiments més íntims,

mans, ulls i cossos

dibuixant paraules

que no es diuen,...



els ulls ja parlen

impertorbablement

de fit a fit et miren

o reflexius

cap a la terra cauen,...



mans que esgarrapen

darrera del posat

impertorbable

servant desitjos

de plaer i confiança,...



Cossos girats de forma

irremeiable

en impossibles girs

que tot abasten,

sembla,...



La veritat sorgeix de matinada.

Comentaris

  • bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 30-09-2010 | Valoració: 10

    amb les paraules mesurades i plenes de contingut
    a mi m'ha agradat
    et felicito
    joan

  • impertorbable[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-12-2009

    mans que esgarrapen
    darrera del posat
    impertorbable


    m'ha agradat aquest fragment, de control descontrolat :)


    Amb "trair l'accessori" et refereixes a l'idioma?
    (el motiu va ser que vaig escriure'l especialment per a un concurs de poesia lèsbica en castellà...).

    M'agrada la foto!
    de quin pantà és?

    que passis bones festes!
    ens veiem!
    Gemma kispareta

  • Un disseny...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-04-2009

    ...de la imatge, en paraules no buides. Per mi, tot el poema comença pel teu final: "la veritat sorgeix de matinada". I, per tant, totes les altres interpretacions són falses o vertaderes, fins que els primers rajos del sol no ens il·luminen.
    Tenim com verdader, no obstant, allò present: els cossos, les mans, els ulls. Bon poema i excel·lent títol, xicon!
    Salut i rebolica!