Manolo Niestzche, gitano

Un relat de: lluisba

El Manolo Niestzche fa unes canyes el dimecres
a les tres de la tarda. Potser ningú no se l'escolta, però això
no impedeix que parli, ni que les seves paraules
progressivament desordenades i enrogallades no ens diguin
quatre veritats de la vida, de les dones i els homes,
de la merda que omple el barri, de la merda
de polítiques urbanístiques i socials que practica
el nostre flamant alcalde, que s'autoanomena d'esquerres
i ens fa un fotut favor als quatre comunistes i als quatre
anarquistes
del barri de la Mariola.
Avui es mor l'octubre del 2007. Menjo una castanya.
Sento la cançoneta del gitano filòsof mentre prenc
un correcte cafè curt amb mig sobre de sucre
perquè el colesterol no se m'endugui a l'altre barri
massa abans de temps.
Discrepo, però: em sento obligat
a ser una mica optimista. Pobres i bruts, dones i homes
de la Mariola empenyen el planeta. També. O potser més.
De manera que li pago la canya de cervesa, i la següent,
la que es prengui quan jo ja no hi sigui. Quan jo
sigui camí de casa pensant en tu, que deus ser
camí de la bella Girona.
A cadascú el que és seu, i que l'amor ens salvi a tots.
A tots.


Comentaris

  • Un relat propi d'un gran escriptor[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-11-2007

    Ara, després del que t'he llegit, ja ho he conformat. Ets un gran escriptor. Saps parlar de l'ànima de les coses, ens la presentes en cada paraula, en cada punt i en cada coma. M'agrada com escrius.
    Enhorabona!

  • Optimista[Ofensiu]
    franz appa | 02-11-2007

    No tot és magnífic, hi ha molta "merda", sí. I, tanmateix, el Manolo Nietzsche (m'encanta el renom!) és un exemple de la possibilitat de sortir-ne.
    M'ha agradat molt el minirelat.
    I, si em permets un comentari al que dius a la bio, tot i ser-hi totalment d'acord, penso que el miracle diari de veure tanta gent enviant coses a aquest espai cibernètic és tan fascinant que la qualitat és un element secundari. Un espai d'atzars i sorpreses. Píndoles de vida que cal sempre agrair. per això no puc fer una crítica dolenta. Aquesta, per als "professionals", que els déus els ajudin...

    Salut,

    franz

  • Passes apolítiques[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 9

    Per la meva part, això de l'amor queda ben lluny. Però jo crec que és l'unica solució per aconseguir el paradís definitiu.
    Força anarquista, si. Jo sóc una persona políticament incorrecte i m'agrada fer ironia del que veig, tot guaitant com es mouen al compàs els peus de la gent. Avui en dia, crec que l'anarquia es fa petita i molt difícil de compartir, però diuen allò de que la revolució comença per un mateix.
    Força!


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/