maneres de veure el sexe

sembla un conjur ;)

la posta de sol, ei!

...són diferents maneres de veure el sexe.

Tot un seguit de paraules (entre adjectius i noms) que ens evoquen un moment. Qui vulgui immergir-se en el poema, ho pot fer sense problema, crec jo. Perquè pot triar allò que més li agradi.

Curiosa, però, la repetició de "foc, llum, calor". I dic curiosa perquè no obeeis a unes normes d'estructura poètica (crec jo).

Vull dir que no obre una altra estrofa, ni es troba enmig del poema i serveix per reiniciar-lo, ni es repeteix en el darrer vers i l'utilitzes per tancar-lo.

Doncs això: curiosa, la repetició de "foc, llum, calor".

I m'ha agradat: "maduixes, nata, xocolata".

He, he... Realment: diferents maneres de veure el sexe.

Endavant!

LLIBRE

a mi també m'ha agradat, potser síq ue li hagués afegit algun adjectiu més, però és el teu poema! Visquem-lo tal i com el sentim! De veres, m'ha agradat.

Thalassa

i lògicament, hi ha d'haver opinions de tota mena. Però jo, com capdelín, he trobat el teu poema meravellós, genial, a cops de paraules soles vas definint l'amor, la passió, el sexe i... el comiat.
Molt bé Sílvia, tens el meu aplaudiment!

si ja ho has dit TOT!
Les paraules soles són... com cèl-lules vives, com àtoms de matèria ardent... la resta és, senzillament, IMAGINACIÓ...
si ho contes TOT... ens tornem passius, egoïstes receptors... com si els poemes fossin una vulgar TELEVISIÓ, que t´ho dóna tot ben mastegat i tu hi poses les pipes i el sofà... i, ala!, anar menjant...
M´ha encantat aquell ball de paraules, molt més digne que un vulgar relat d´un "polvo cualquiera"...
què n´ets de llesta, Sílvia... !!!! només cal mirar la teva foto... se´t nota tranquil-la, somrient ( perquè domines la situació poètica, les paraules... perquè tens IDEES originals... )
un petonàs... sóc FAN teu, ja ho saps!
Bon Nadal, wuappíssima...

Bé, el cert és que no em molesten pas les crítiques, sempre i quan siguin constructives...
Més aviat al contrari, m'agrada tenir crítiques , i opinions de diferents punts de vista. Però si m'has llegit, hauràs intuït que escric, no pel que pugui transmetre , sinó com una manera més d'expressió, de lluita, i en aquest poema, el cert és que no són ni versos, ja ho diu, només paraules, un polvo vist des d'un altre punt de vista. Si que hi falta alguna cosa, pequè fos un poema bonic, hi estic d'acord...però llavors potser ja no tindria el mateix sentit.
Salut, i gracies altra vegada, companya!

hi trovo mancat de quelcom cosa, la veritat es que no en diu res tot aixo,
torna escriure si us plau.