MALEIT ATUR

M’amago , pels recons , però m’olora
Fa temps que em busca, i no em troba
Jo soc ràpid i m’esmunyo per la foscor
I m’afanyo que no vull que guany.
La partida es meva, jugo net i clar
però aquesta és llarga , i no s’adorm
ni bada i va a per totes . Vol guanyar.
Sap que per més que jo vulgui
I per més que m’esforci , vencerà.
Aquesta vegada si, ho tinc clar
I ho hauré d’acceptar com molts
Que jugant la partida han sucumbit
Als capricis d’aquest atzar poderós.
Em toca tirar la carta , i ja no tinc comodí
Dissimulo amb cautela , mala carta queda
Poderós compta les cartes i somriu burleta
Ja et tinc , t’he collit , finalment ets meu!
Llenço abatut la darrera carta i m’aixeco.
S’ha acabat , has guanyat, avui perdo.

Però com l’au Fènix renaixeré de les cendres!